Joan Jané: "Xina és la potència del futur, que tremoli EUA"

Quan el comitè olímpic xinès va recórrer a Joan Jané (Barcelona, 1953) per aconseguir que el waterpolo femení alcés el vol al gegant asiàtic ho va fer atret pel seu gran palmarès (or olímpic masculí a Atlanta-96 i als Mundials de Perth-98 i Fukuoka-2001). Des de l'any 2008, el treball de Jané ja ha donat fruit (bronze l'any passat al Mundial) i el tècnic català ha estat testimoni directe de l'espectacular progressió que ha viscut l'esport a la Xina.

-¿S'ha adaptat a la vida a la Xina en aquests quatre anys? ¿Seguirà allà?

-Vaig tirant, no em queixo. Visc a Tianjin, una ciutat industrial de 12 milions de persones, a 100 quilòmetres de Pequín i amb hiverns molt durs. Seguir depèn de les meves forces. La situació està molt al límit. Aquest any acabo contracte. Després dels Jocs canvia la federació i potser no comptaran amb mi. Però no em preocupa. La vida ha sigut molt generosa amb mi, pel que he disfrutat i el que he aconseguit.

-¿La medalla del Mundial no l'ha reforçat en el seu càrrec?

-No. Fins i tot ha sigut perjudicial. Esperava que tinguéssim més tranquil·litat, però les autoritats esportives em deien que som l'única selecció d'equip que pot aconseguir una medalla i això ens ha transmès una pressió brutal tot l'any.

-La sensació des de fora és que no deu ser un problema de mitjans.

-No, m'han donat tot el que necessitava. El problema és la matèria primera. El waterpolo femení no és un esport popular com el bàdminton o els salts de trampolí. No tenim la quantitat necessària de gent per treballar bé. Ho he fet amb 18 jugadores, però que poguessin jugar n'eren 12. A més, xoca amb aspectes culturals com la posició de la dona en la societat.

-Coe va pronosticar que la Xina acabaria primera del medaller aquests Jocs i porta camí d'aconseguir-ho.

-I si no és en aquests, seguro que estaran a dalt d'aquí quatre anys, perquè la Xina és un país on l'esport és una religió. Els Jocs de Pequín van marcar molt la seva tendència. A més es tracta d'un país molt nacionalista, molt orgullós de les seves conquistes. Guanyar una medalla d'or suposa per a qualsevol esportista tenir la vida resolta.

-La sensació és que si s'hi bolquen, ningú podrà aturar-los.

-Aquesta és la teoria, encara que en el futbol no ha acabat de funcionar. D'això Camacho en podria parlar molt més que jo. Personalment, crec en les arrels. A Espanya tothom juga a futbol i bàsquet des de l'escola. Ells tenen aquestes arrels en altres esports.

-En natació, per exemple, estan en franca progressió.

-L'actuació de la nena d'estils, Ye Shiwen, és simplement brutal, igual que la de Sun Yang. Però és un país que té molts practicants en natació i, per tant, una base molt potent. Unit al fet que compten amb tots els mitjans del món, els resultats acaben per sortir. La xinesa és una raça molt sacrificada. Pots treballar totes les hores del món i a vegades ets tu, com a tècnic, el que ha de posar-los fre.

Notícies relacionades

Una victòria planificada

Espanya disfruta i destrossa Portugal

-O sigui, que els veu imparables.

-Per mi és la potència del futur sense discussió. Que tremoli EUA. En els quatre anys que fa que sóc allà, he viscut tota una revolució.