Espanya disfruta i destrossa Portugal

Espanya es va sentir còmoda perquè va poder crear. Aquesta frustració de partits anteriors es va veure diluïda en el moment que la selecció espanyola va tocar la pilota. Va combinar, va triangular i va utilitzar el seu mig del camp com un engranatge a la perfecció, coma avantsala d’unes davanteres sempre al seu lloc. Eren punxants i van sortir a mossegar. No havien passat dos minuts del debut i Esther González ja va firmar una obra d’art. La granadina va baixar una pilota amb un control acrobàtic, magnífic, per, dins de l’àrea, rematar amb el taló d’esperó. Aitana Bonmatí i Alba Redondo, dreta a l’àrea tècnica, van saltar i van celebrar el que va ser l’espectacular inici del ball.

Amb l’avantatge que li donava no només el marcador, sinó també la posada en escena, Espanya va arrasar. De nou Esther, després d’una passada d’Ona Batlle, va habilitar Vicky López, que va enlluernar una vegada més. La jove promesa espanyola ja no ho serà mai. Res de promesa o diamant en brut. Resplendeix com ella sola, gràcies a aquest talent que tenen tan sols unes quantes. Les elegides que han sigut tocades per una vareta. Té un atreviment hipnòtic, aquesta capacitat de treure transcendència al fet de debutar en una Eurocopa.

I és que aquesta selecció està creant la barreja perfecta. Una combinació de saviesa i innocència. De les que ho viuen tot per primer cop i les que fa anys que lluiten perquè aquestes puguin viure-ho. I tot liderat per una futbolista que està repetint moltes primeres vegades. Tot i que aquestes amb una emoció especial. Alexia Putellas feia molt que no era una debutant, però després de la seva greu lesió de genoll li ha tocat tornar a viure moltes coses. Una oportunitat preciosa que la capitana està disfrutant. Perquè mai saps quan serà l’última vegada.

Però Alexia Putellas és moltes coses (referent, líder, esportista, capitana...), però sobretot és una dona amb la convicció que sempre es pot lluitar una mica més per allò en què creus. S’ha sobreposat a coses dures en la seva vida i, en el futbol, també li ha tocat la part més cruel. Per això, aquesta Eurocopa és especial.

I en el que va ser el seu redebut va marcar el tercer gol per a Espanya, que li va dibuixar un somriure d’orella a orella. Va recollir la pilota, la va acomodar, va recordar i la va rebentar. Un golàs. Va ser una preciositat divina de la Reina del futbol. Somrient va celebrar amb les seves companyes i després es va quedar sola en el verd. Va mirar a la grada i va fer la reverència. Es va treure el barret davant el món del futbol, que li deu més del que creu. El cercle s’acaba de tancar i segellar per sempre.

Torna Aitana

L’eufòria corria per les venes de les espanyoles, que estaven exercint una pressió alta que no deixava a Portugal ni tan sols treure la pilota del setge de la seva porteria. I va tornar a aparèixer Esther, que es va trobar una pilota morta dins de l’àrea després d’un centre de Pina que va xocar contra el pal.

Notícies relacionades

Nico Williams planta el Barça i renova amb l’Athletic per 10 temporades

El Tour es prepara per al duel entre Pogacar i Vingegaard

Amb el 4-0 al marcador, Espanya va continuar ballant. A ritme del dembow que sempre posa Vicky al vestidor i també sobre el camp. I si algú és el metrònom d’aquest equip és Aitana Bonmatí. La catalana va sortir en el minut 80 amb un somriure d’orella a orella. Després d’una setmana molt complicada amb la meningitis que la va portar a l’hospital, va ser present i va disputar aquells deu minuts que van tenir gust de glòria. En l’afegit, Cristina Matín-Prieto va rematar una centrada preciosa de Salma Paralluelo amb un cop de cap que va concloure una maneta merescuda.

Tot van ser bones notícies en el duel contra Portugal. Debut, golejada, tornades i balls. Espanya ha vingut a l’Eurocopa a regnar.