Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"La valoració de la dependència a Catalunya porta anys en crisi"

Las ayudas asignadas a la dependencia en ocasiones llegan tarde a los beneficiarios, cuando ya han fallecido. / E. P. / JUNTA DE ANDALUCIA

Las ayudas asignadas a la dependencia en ocasiones llegan tarde a los beneficiarios, cuando ya han fallecido. / E. P. / JUNTA DE ANDALUCIA

La meva tieta té 89 anys. Viu sola en una casa amb escales que per a ella són un obstacle diari. Té degeneració macular avançada: d'un ull no hi veu res, i de l'altre, només el 25%. Uns veïns meravellosos li fan costat i ella, amb una fortalesa que admiro, continua sent positiva. Però cada vegada que arriben els serveis socials per valorar la seva situació, la resposta és la mateixa: ajuda denegada. No arriba al llindar de dependència.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Em pregunto quin és aquest llindar. Quant de malament cal estar per rebre una mínima ajuda pública? Es veu que una persona gran, sola, pràcticament cega, en una casa inadaptada, no compleix els requisits. Alguna cosa falla.

El sistema de valoració de la dependència a Catalunya porta anys en crisi. Les llistes d'espera són interminables, els barems exclouen massa gent i les famílies -sovint dones- acaben assumint el que l'Estat hauria de garantir. La meva tieta no demana cap miracle, demana el que li pertoca, que tractem a la vellesa tal i com es mereix. 

Participacions delslectors

Mésdebats