"Protegeixo la meva salut mental mirant de publicar el mínim a les xarxes socials"

Són molts els estudis que s’han anat realitzant en els darrers anys on es tracten les causes i les conseqüències de la pèrdua o agreujant de la salut mental en el col·lectiu jove arrel de l’augment desmesurat de les xarxes socials. Molts de nosaltres hem crescut amb els mitjans de comunicació digital sota el braç. En l’actualitat totes aquestes eines han passat a formar part del nostre dia a dia; per feina, per estudis, per entreteniment personal...

Estem en un moment evolutiu en què les eines digitals són eines bàsiques per “ser persones” en una societat interconnectada. Joves, adolescents i, fins i tot persones adultes passen la major part del dia connectades a internet. ¿Sabríem diferenciar quan aquestes eines, mitjans i/o recursos són beneficiosos o perjudicials? Parlem de recursos digitals enfocat a la comunicació en massa com Instagram on com a usuaris podem crear i compartir tota mena de contingut.

El que abans eren avenços que permetien donar fluïdesa i millorar l’experiència de la feina, avui s’han convertit en un mitjà perjudicial per a la salut de les persones. Milers d’usuaris publiquen i comparteixen vídeos, fotografies i text al llarg d’una jornada. La majoria ho fan per satisfacció personal o per simple plaer; d’altres, van més enllà, buscant un reconeixement i un prestigi. Voler ser reconegut i estimat en aquests mitjans no es pot comptabilitzar en 'likes', visualitzacions, o fama.

La realitat d’aquesta situació ha portat al deteriorament de la salut física i mental. Hem arribat a un punt on la nostra vida, social i personal, es basa en les publicacions realitzades durant el dia. Justament, fa qüestió de pocs dies, passejant pels carrers del meu poble em vaig topar amb una coneguda que em va començar a bombardejar amb preguntes sobre la meva vida personal, pel simple fet que no comparteixo gairebé res al meu perfil de xarxes socials. Quina gran satisfacció saber que la gent no sap de mi. Quina tranquil·litat saber que segueixo vivint la vida, la meva vida real.