"Què és ser mestre/a avui"

Sóc mestre de primària des de fa molts anys anys. Vaig entrar a l’escola per vocació i encara crec que els pilars d’un bon docent són l’ètica, el respecte, l’estima pels infants, l’optimisme pedagògic i la justícia. Cada dia intento que els meus alumnes aprenguin a pensar, a conviure i a ser autònoms. Ho faig amb empatia, proximitat i creient en la capacitat de millora de cada nen i nena.

Però aquests darrers dies, quan els mestres hem dit “prou”, ens hem sentit qüestionats. No per la nostra feina d’educar i ensenyar, sinó per haver decidit no participar en colònies ni en festes de graduació. Tasques que fem de forma voluntària, fora d’horari, sense cobrar ni un euro, assumint la responsabilitat d’estar 24 hores pendents dels infants durant tres, quatre o cinc dies.

I em pregunto: realment, val la pena continuar dedicant hores lliures a preparar classes, buscar estratègies i fer reunions perquè tot l’alumnat tingui un aprenentatge de qualitat? Si el que es valora de la nostra feina és només que guardem els fills mentre les famílies treballen, compren o fan sortides, potser ens estem equivocant de model.

L’escola no és un aparcament d’infants. Educar és molt més que vigilar. Si com a societat no respectem la tasca docent, si només exigim i no reconeixem, ens quedarem sense mestres amb vocació. I això sí que seria una pèrdua irreparable.