El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Quim Torra xenòfob?

RICARD CUGAT

Quim Torra, durante el pleno de investidura en el Parlament

Ramon GausachsL'Hospitalet de Llobregat

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimecres, 16 de maig del 2018 - 13:00 h

Sóc independentista i no m'agrada Quim Torra com a nou president. Tenint en compte els tuits que tard o d'hora havien de sortir a la llum -maleïda hemeroteca, oi?-, l'exeditor hauria d'haver declinat la petició de Carles Puigdemont per no perjudicar la imatge del procés, sobretot la internacional, que tant ens està costant de guanyar.

Puc entendre que alguns tuits fossin escrits en moments de ràbia, que a Catalunya n'hem patit molts en els darrers anys, i que cometés l'error de generalitzar allò que de fet anava dirigit a governs espanyols, fefaentment anticatalans. Ja sabem com ens estimen; no els hi donem més munició.

Així que dediquem-nos a mirar amb simpatia i germanor casos com el que va viure l'any 2016 l'atleta català Pau Capell quan, defensant a Portugal l'equip espanyol del Mundial de Trial Running,  va sentir algú cridar a la seva esquena, on s'havia cosit una escarapel·la de la senyera: "¡Eh, quítale la bandera de Cataluña! ¡Arráncasela!". O com fou de graciós que a Coripe, Sevilla, linxessin i cremessin un ninot que representava l'assassina del nen Gabriel, quan en un principi havien pensat fer-ho amb un que representés en Puigdemont. Que graciosos, no? Que ningú s'escandalitzi, només és cultura popular.

Però aniré més enllà i convidaré qui titlla de xenòfob el nou president a llegir l'article La llengua i les bèsties, que Inés Arrimadas va qualificar de repugnant, però que el llegeixin sencer, no pas esbiaixat ni descontextualitzat, i veuran a quin tipus de personatges va dirigit. Ah, i no, no és natural parlar català a Castella... O era a l'inrevés?

Participacions dels lectors

La vulnerabilidad de nuestros mayores

Begoña Muñoz Montcada i Reixac

Ayer alguien (una o dos personas, quien lo puede saber sin memoria) le robó los dos anillos que llevaba mi padre, enfermo de Alzheimer, mientra... continuar llegint

'Fake news': L'era de la innocència i la intuïció digital

Laia Villalbí Cabré Reus

Creure o dubtar... aquesta és la qüestió. Amb el boom d'internet i les xarxes socials, vivim envoltats... continuar llegint

Ser gay y tener una vida normal

Sergi Juanpere Reus

El 17 de mayo pasó desapercibido para mí hasta que por la noche, echando un vistazo a las redes sociales me percaté de que era el ... continuar llegint

Apostando por el amor maduro

Cristina Martínez Lloret de Mar

Mientras arregla su pelo, se mira de nuevo al espejo que refleja su edad. Esa edad que todo el mundo dice que no aparenta, pero está. Ahora, pa... continuar llegint

No entiendo el planteamiento de la educación física en este país

Carla Amine Tiana

Me da la sensación, ahora que lo miro con un poco de perspectiva, de que los alumnos de los colegios e institutos de este país están divid... continuar llegint

El debate no debe separar familias

Iván Manzana Castellón

Tengo la suerte de contar con una familia muy amplia. Mi madre tiene siete hermanos y cada uno de ellos ha hecho su vida, casándose y teni... continuar llegint

Todos somos diferentes

Gloria Pascual Ortiz Llucmajor

Hace unos días presenciaba cómo un grupo de niños de entre 10 y 12 años se reía de un muchacho con discapacidad intelectual. La mirada que... continuar llegint

La mala suerte no existe

Esther Alonso Cano Zarautz

Hay personas que han sufrido mucho en la vida, les han ocurrido desgracias que no quiero banalizar. Aunque también es cierto que los problemas ... continuar llegint

Les universitats més cares de l'Estat, a Catalunya

Claudia Casas Barcal Barcelona

Avui dia estudiar un grau és tot un luxe. Ja no ho dic pel temps que s'hi inverteix sinó també pels preus desorbitats.... continuar llegint