Carta a l'alcalde de Perpinyà: "24 dies d'espera per enterrar un familiar és massa"

Estimat Monsieur Jean-Marc Pujol, Batlle de Perpinyà:

Des del Cel li agraeixo amb tota la meva ànima, que és l'única cosa que em queda, la seva entranyable felicitació en el dia del meu 90 aniversari, una diada que pot ésser molt important per la persona que ho pot celebrar. Llàstima que quan va arribar la seva afectuosa postal amb la fotografia de la façana de la nostra Catedral (per cert, l'única en terres catalanes que llueix en el seu Altar Major la sempre venerable estelada) a la meva bústia, jo ja portava 116 dies disfrutant de la Glòria del Cel.

Vaig morir accidentalment la nit de Nadal, i no cal dir que quan vaig arribar allí dalt, tot era una gran festa. No podia escollir una vetllada millor. Jo, que sempre he estat un gran aficionat al cant, vaig tenir la gran sort de trobar-me amb el meu admirat Maurice Chevalier i, és clar, ens vàrem passar tota la nit cantant nadales catalanes i franceses.

Perpinyà es una pobre capital del sur de França que no es pot permetre el luxe de tenir un metge forense. Quina va ésser la meva sorpresa al veure que traslladaven el meu desgraciat cos cap a Montpelier per fer-me l'autòpsia, jo que no havia sortit mai de casa! Llàstima que de tot el viatge no en vaig poder veure res. Tancat a les fosques dintre del pijama de fusta ho vaig passar molt malament. Ara no em puc queixar, des d'aquí dalt ho veig tot de maravella, és un autèntic privilegi reservat només per ànimes càndides i lliures de pecats com la meva. Què bonica, la Torre Eiffel il-luminada amb el color d'or vell, la Sagrada Família que mai havia pogut veure, Nova York, Rio de Janeiro, el Bing Ben, les piràmides d'Egipte, etc. com que no tinc res a fer, si no tenim cantada amb el Maurice, amb passo una bona estona cada dia contemplant tanta bellesa. Sap monsieur Batlle, quans dies vaig haver d'esperar per poder venir a reposar al seu Cementiri Municipal? 24 dies. Déu n'hi do, al final ja em pensava no poguer tornar, i que em quedaria en un museu de Montpelier momificat com el pobre negret del Darder de Banyoles.

Pregaré per vosté monsieur Batlle, perquè estigui sempre a favor de la llengua catalana i la independència del poble dels meus avantpassats. Una vegada més li agraeixo la seva felicitació. Quina culpa té un Alcalde de que els serveis informàtics de defuncions no estiguin al dia?

Etienne Frigoler Moliner, fill d'inmigrans catalans nascut a Perpinyà el 18 d'abril de 1.926