De Palma a Barcelona amb un 13,68 a la selectivitat: ¿Què se n’ha fet de l’estudiant amb la segona millor nota de les Balears el 2024?

El jove estudiant de 18 anys explica que, si bé a l’ESO ja apuntava maneres per les seves bones notes, va ser al batxillerat quan el seu talent va despuntar realment –i quan va descobrir el que de veritat li agradava–. «Treia més o menys bones notes en aquella època i volia fer un grau que fos exigent, per això vaig decidir que faria Medicina i em vaig ficar al batxillerat de Ciències», relata el Leo. Per sort per a ell, aquesta idea li va durar poc.

«Al sortir de l’ESO i començar el batxillerat ja vaig veure que m’agradaven més les matesi la física, així que vaig buscar una altra carrera igual d’exigent en la qual poder ficar-me», prossegueix Zheng. Quan va veure la nota que demanaven per entrar a la carrera no es va espantar, més aviat la va fer servir de motivació: «Demanaven un 13,4 i sabia que hi arribaria, però volia treure’n més i, si podia, superar-la de sobres». I això va fer.

«Més canya» a l’institut que a selectivitat

Un any després, Leo Zheng recorda com va ser el seu pas per selectivitat: «Amb el que vaig estudiar i el que sabia no estava tan nerviós», resumeix. Explica que no té la ‘fórmula màgica’ per aprovar ni una tècnica d’estudi concreta, sinó que el seu èxit es basa, sobretot, en l’esforç i la constància.

Amb perspectiva, veu les proves d’accés a la universitat «com un filtre per entrar» a carreres d’alt nivell com la que ell està cursant, però assegura que l’exigència continua sent menor que la que presenten els exàmens finals de batxillerat: «Al Sant Jose et donaven més canya que a la sele».

Als alumnes que encara han de fer la selectivitat, i als que s’hi enfrontaran al juliol o l’any que ve, Zheng els aconsella anar tranquils a l’examen i sobretot mirar enrere per valorar el camí recorregut per arribar fins allà. «Han de presentar-s’hi sabent tot el que han treballat durant aquests dos anys i, sobretot, que no es posin límit i que aspirin al màxim possible», recomana.

La vida universitària

El canvi de viure a Mallorca a fer-ho en una residència d’estudiants a Barcelona no ha suposat un gran obstacle per a Zheng, que assegura que aquest primer any a la península l’ha ajudat a «madurar» acadèmicament i socialment. D’aquesta experiència, el que més valora és «poder estudiar el que vulgui», tot i que també es mostra agraït per les amistats cultivades aquests últims mesos.

«En el meu cas, estic gairebé tot el dia fora. El meu doble grau no està molt ben distribuït quant a horaris i tinc classe al matí i a la tarda», explica Zheng. Acadèmicament, segueix anant-li molt bé: «No soc el millor òbviament, però tampoc estic traient males notes. En el primer ‘quatri’ vaig treure dues matrícules d’honor».

Notícies relacionades

Catalunya s’endinsa en una setmana de calor extrema amb màximes pròximes als 40 graus

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Organitza algun «concurset de física» amb els seus amics i aprofita vacances i dies lliures per descansar –sempre que no s’apropin els exàmens–, però reconeix que el seu temps lliure és escàs: «Tinc el doble d’assignatures que l’any passat –amb un nivell bastant més alt que l’any passat, per cert– i he hagut d’adaptar-me».

No obstant, això no desmotivarà Zheng. «Ser a Barcelona és una molt bona experiència. Tinc ganes de veure si puc anar-me’n a un pis l’any que ve i veure com evoluciona tot. Estic molt content», conclou.