El Barça s’abona al desastre

El club digereix el fracàs de la temporada, per a la qual hi ha nombroses coartades. La principal, per evident, ha sigut l’acumulació de lesionats. Però ni la direcció de l’equip ha sigut tan satisfactòria com s’esperava, ni el rendiment d’alguns jugadors ha arribat al nivell desitjat ni el club ha invertit per mitigar les carències de la secció, amb la qual cosa l’assumpció de responsabilitats es dilueix. I el Barça encadena la seva segona temporada en blanc, sense cap títol, lluny de ser un sòlid aspirant a algun dels quatre pels quals ha competit. Seran tres la pròxima campanya.

Quarta vegada en 42 anys

La secció ja està de vacances, condemnada a veure per televisió el desenllaç de la Lliga, igual que l’Eurolliga (eliminats abans d’accedir a la final four) i la Copa (també a quarts de final). Vacances que han començat més aviat que mai; en qualsevol cas, tan aviat com el 1992, el 2005 i el 2017. Són els tres únics casos, amb l’actual, en 42 anys, que el Barça ni tan sols ha arribat a les semifinals de la Lliga.

Un resultat que empitjora el del curs precedent, ja insatisfactori, sota el comandament de Roger Grimau. Amb l’anterior tècnic es van disputar almenys dues semifinals (Supercopa i Lliga) i la final de Copa. El balanç de resultats va ser de 51 victòries i 31 derrotes. Amb Joan Peñarroya el barem s’ha reduït a 44 i 34, amb la semifinal de la Supercopa igualada (no hi ha una eliminatòria anterior) i derrotats als quarts de final de les altres tres competicions.

Els números acusen el tècnic de Terrassa, no així els responsables de la secció. Juan Carlos Navarro, el director esportiu de la secció, va dir a Màlaga: "Estic convençut que seguirà". No només perquè té contracte (fins al 2026), sinó perquè ell, com a executiu, no el destituirà. Entre altres raons, perquè les decisions esportives estan condicionades pel maleït fair play del futbol que aclapara totes les seccions.

El bàsquet blaugrana ha tingut un pressupost de 42,5 milions. Ha gastat de més. Sense un sol fitxatge addicional més que el de Raulzinho Neto, que va durar dos mesos, víctima de dues lesions musculars. Després va venir el sainet amb Thomas Heurtel, que alguna cosa devia costar, a més de la mala imatge.

Peça per peça

La limitació pressupostària, que es mantindrà, acota la remodelació, i obliga a afinar les eleccions. Els diners es destinaran a substituir les peces que perdi la plantilla. La baixa de Chimezie Metu es compensarà amb el georgià Tornike Shenghelia, de 33 anys, procedent del Virtus de Bolonya. Justin Anderson, que acaba contracte, se’n va a Dubai. El seu lloc i la seva funció l’exercirà Milers Cale, aler nord-americà com ell, de 26 anys, procedent del Dolomite Trento, també d’Itàlia. S’ha de confirmar oficialment la marxa d’Álex Abrines. Mundo Deportivo va anunciar que meditava retirar-se, amb la qual cosa el Barça haurà de buscar-li un substitut.

La decisió determinant és la que prengui, o pugui prendre, amb Willy Hernangómez. El club està descontent amb el seu rendiment, descompensat amb l’alta fitxa que percep –al contrari que Youssoupha Fall, que seguiria pel seu baix cost– i a qui es vol rellevar amb un altre pivot més determinant i decisiu.

Un equip "fos"

"El Joan ha fet un treball increïble tenint en compte el que ha passat. Hem estat a una cistella de la final four però hem arribat fosos a final de temporada", va dir Navarro, disculpant Peñarroya.

Notícies relacionades

Xampú anticaspa

Lenglet segueix en l’Atlètici el Barças’estalvia 32 milions

"Fosos" va ser el mateix terme que va fer servir l’entrenador al final del partit contra l’Unicaja, que va requerir una pròrroga. "Un partit que teníem guanyat i que hem perdut nosaltres. Ha sigut un final duríssim, com en tota la temporada", va comentar Peñarroya, al·ludint a "detalls que no hem sabut controlar", com algunes accions a la pista, però també a la carestia de jugadors.

"No teníem alternatives per refrescar cames i ment", va lamentar el tècnic, que ha afrontat les últimes setmanes amb nou fitxes sèniors (Laprovittola, Núñez i Vesely no han sortit de la infermeria) més tres jugadors del filial. Ibon Navarro, a l’Unicaja, gestionava una plantilla de 14 professionals dels quals en va descartar dos en cada partit de la sèrie.