Cal fer del Zoo una anècdota del passat

En el Zoo de Barcelona hi ha una gran varietat i quantitat d'animals que fa anys que viuen fora del seu lloc d'origen. Fins i tot n'hi ha que no coneixen què és la vida salvatge, el veritable lloc al qual pertanyen.

L'Anak és un dofí que va ser capturat al Carib, on va néixer en llibertat fa 36 anys. En la captura, molts dofins van ser malferits i l'Anak va ser un dels pocs que va ser traslladat al Zoo de Barcelona, on va passar a formar part de l'equip de dofins que fan espectacles.

Són molts els vídeos que mostren la realitat del Zoo i el manteniment que se'n fa d'aquest i dels seus ocupants. Siguem realistes, el que els hi ofereixen no és una vida millor. Se'ls emporten del seu hàbitat natural i converteixen aquesta experiència en el pitjor dels seus malsons. Quantes notícies han sortit (i les que no surten) sobre l'explotació, el maltractament i la mort d'aquests animals? Molts d'ells viuen en 'caixes de cartó' i en condicions lamentables. Estan sotmesos a molta pressió, ja sigui per la participació en espectacles (quelcom que no forma part de la seva condició animal no humana) o per la seva simple exposició, motiu pel qual molts es mutilen o, en el pitjor dels casos, es suïciden.

Aquests no són motius suficients per dir 'prou'? El Zoo hauria de prendre, com més aviat millor, la decisió de tancar i acabar amb aquest tipus de espais, que són bàsicament la perdició i una condemna per als animals. Hem d'aconseguir que els zoo passin a ser una anècdota del passat.

Així que proposo que tots els animals del Zoo de Barcelona, aquells que poden tenir possibilitats de sobreviure a l'exterior, siguin posats en llibertat i traslladats prop del seu hàbitat original. Per algun motiu existeixen els beneits santuaris!

Us imagineu el que suposaria per a ells (i per a nosaltres)? La resposta és ben senzilla: viure i no pas sobreviure. Així que, Barcelona, si us plau, passem a l'acció i donem exemple.