La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

La Fundació Joan Miró recupera l’esperit fundacional en la celebració del seu 50è aniversari. El 10 de juny de 1975 va obrir les portes aquest emblemàtic centre d’art dissenyat per Josep Lluís Sert. Joan Miró (Barcelona, 1893- Palma, 1983), defensor de la Segona República i de la llibertat, va optar per inaugurar el centre d’una manera discreta i no convidar-hi les autoritats del tardofranquisme. Des del primer dia, ell i Sert van concebre l’edifici a Montjuïc com un espai on l’art dialogués amb l’arquitectura i la natura. No van pensar un museu a l’ús, sinó un centre que, més enllà d’exposar i custodiar les seves obres, fomentés l’art contemporani i la creativitat. Pensada per al públic i els artistes del demà, la Miró ha acollit una gran varietat de propostes artístiques: art, dansa, música, teatre i activitats educatives. "En aquests 50 anys, el centre ha passat de ser el somni d’un artista a una institució de referència", destaca Marko Daniel, el seu director.

Fidel al seu esperit, el centre celebrarà durant un any el seu mig segle de vida amb diverses activitats, tres exposicions i una reorganització de la col·lecció perquè els visitants puguin aproximar-se a les obres exposades a partir dels processos creatius. Una jornada de portes obertes, que tindrà lloc el diumenge 15, acostarà l’efemèride a la ciutadania i proposarà des d’una nova mirada a la col·lecció (amb la llum natural de la primeríssima hora del dia) fins a una actuació de castellers, a més de tallers diversos. L’obertura de claraboies i el descorriment de cortines permetran disfrutar de l’edifici "tal com Sert el va concebre".

A més, el dia abans, hi haurà un concert del guitarrista flamenc Yerai Cortés i el seu projecte Guitarra coral, organitzat en el marc del Sónar. Tot i que alguns artistes han declinat actuar en el festival pel seu vincle amb el fons d’inversió KKR, Daniel assenyala que, malgrat les "connexions qüestionables" del fons amb interessos israelians, s’ha preferit donar prioritat "al fet artístic" i recolzar els organitzadors del Sónar, que sempre han comptat amb una programació "contundent, d’avantguarda i innovadora".

Qui vagi el dia 15 a la jornada gratuïta (si bé amb algunes activitats de pagament) podrà saber-ne més de la història de la Fundació Miró gràcies a La poesia acaba de començar. 50 anys de la Miró, mostra "polifònica" comissariada per Martina Millà, Blanca Arias i Ramon Balcells. Una retrospectiva que s’inaugurarà el dia 11 i que viatja dels orígens de la fundació al present a partir de materials d’arxiu reutilitzats com a material creatiu per diferents artistes.

La mostra Miró i els Estats Units (del 10 d’octubre al 22 de febrer) és una de les grans propostes de l’aniversari. L’exposició analitzarà tant la projecció internacional de Miró com la important relació de l’artista amb col·legues de diferents generacions i orígens a qui va conèixer, entre 1947 i 1968, en els viatges als EUA. La segona retrospectiva de Miró al MoMA, el 1959, serà un dels eixos importants de la mostra, amb 180 obres de 40 creadors, Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Jackson Pollock i Mark Rothko, entre ells.

Kapwani Kiwanga

Notícies relacionades

Doble mal viatge

Un exorcisme de manual

L’última exposició de les bodes d’or arribarà al maig amb la primera mostra individual a Espanya de la reconeguda artista Kapwani Kiwanga, guanyadora de la novena edició del Premi Joan Miró. "Fem un lloc viu, amb tota mena d’activitats, pensat en la persona del demà", va escriure Miró a Sert el 1968, quan començaven a concebre la fundació a Montjuïc com un espai per inspirar, provocar i generar llocs de trobada. Mig segle després, els responsables de la fundació no ho obliden.

Sense ganes de caure en la nostàlgia però sí de recuperar "l’impuls transformador i visionari" de la seva gènesi, el lema del 50è aniversari ho diu tot: Per a la gent del demà. L’aposta pel diàleg entre art i societat es manté més viva que mai. Només falta que el públic s’hi sumi i connecti amb les diferents propostes previstes al llarg de l’any. Entre aquestes, destaca Reencarnacions, un cicle de performances on artistes actuals revisaran set accions històriques que han tingut lloc a l’icònic espai de Montjuïc. La primera és Bombes de paper, una acció que Joan Brossa, Josep Mañà i Isidre Vallès van dur a terme el 1978, en el 85è aniversari de Miró, i que el dia 15 reinterpretarà Jaume Clotet.