"Les infermeres som imprescindibles però no reconegudes"

La decisió de l’Audiència Nacional de suspendre cautelarment la guia d’indicació infermera en la infecció del tracte urinari inferior no complicada ha estat, per a moltes infermeres, la gota que fa vessar un got que fa anys que s’omple. Aquesta resolució s’ha convertit en el símbol d’un sistema que continua qüestionant i menystenint la professió infermera, tot i ser la columna vertebral del sistema sanitari.

Les infermeres estem esgotades de treballar en un entorn on les nostres competències s’amplien o es limiten segons interessos polítics, pressions corporatives o equilibris de poder allunyats de la realitat assistencial. Esgotades de sostenir el sistema amb cures, coneixement, responsabilitat i autonomia mentre es perpetuen esquemes jeràrquics caducs.

L’Audiència no entra en el fons de la qüestió científica ni professional; simplement atura i paralitza. Però aquesta decisió té conseqüències reals: més esperes, menor qualitat assistencial i un fre injustificat al desenvolupament de competències avalades per l’evidència i l’experiència multidisciplinària. Mentrestant, als centres sanitaris de Catalunya, les infermeres continuem assumint rols que el sistema es nega a formalitzar.

Una contradicció cruel: som imprescindibles però no reconegudes; necessàries per garantir l’atenció, però sense seguretat jurídica per fer-ho. Sostenim els hospitals mentre el nostre criteri és qüestionat per actors allunyats del llit del pacient. En el dia a dia no hi ha conflicte entre professionals: treballem colze a colze, amb respecte i un objectiu comú: salvar vides, alleugerir el patiment i oferir la millor atenció.

L’enfrontament el generen aquells que volen preservar quotes de poder corporatiu, frenant una professió que avança. Reclamem valentia política per reconèixer la professió infermera i les seves competències dins d’un marc legal clar, estable i ajustat a la realitat actual. No podem continuar regint-nos per una normativa antiquada.