"Només triomfen les persones que viuen en coherència amb el seu ésser"

Sempre he pensat que, a la llarga, només triomfen de veritat les persones nobles, sinceres i netes d’intenció. Aquelles que saben qui són, que reconeixen les pròpies febleses i no les amaguem darrere de màscares. Les que no manipulem, no enganyem i vivim, amb totes les contradiccions inevitables, en una certa coherència amb el nostre ésser.

Aquelles que trepitgen, calculen, utilitzen i practiquen el cinisme com si fos una virtut, ja van pagant el preu mentre caminen. El paguen amb el temps malgastat intentant fotre els altres, amb l’energia consumida en l’art de l’engany, amb la renúncia lenta a la llibertat interior. Viure així és viure encadenat: al maquiavel·lisme, a la sospita, a la por que algú els torni la moneda.

Potser guanyen batalles menors, però perden allò essencial: la possibilitat de viure sense trampes, sense comèdia, sense haver de justificar-se davant del mirall. I això, al capdavall, és una derrota molt més pregona que qualsevol fracàs visible.