Els assajos clínics amb antidepressius exclouen a entre un 30% i un 50% de la població, segons un estudi

La investigació es basa en aquestes persones que no són triades per a assajos, i constata que els criteris per excloure determinades persones són massa estrictes. Per exemple, en deixar fora persones amb altres malalties o idees de suïcidi, per exemple.

En concret, l'estudi va analitzar els criteris d'inclusió de 200.000 persones adultes per participar en assaigs a Finlàndia i Suècia. Amb una definició estricta de malaltia somàtica greu, més d'un terç d'aquestes persones van ser considerades no aptes per provar un nou antidepressiu. Si s'amplia la definició de malaltia somàtica greu, el percentatge arriba a superar el 50% de les persones.

I és que, amb els criteris més estrictes d'exclusió, queden fora d'aquests assajos persones amb qualsevol malaltia neurològica, traumatismes cranioencefàlics, trastorns cardíacs, malalties d'artèries, de les cèl·lules sanguínies, així com hipotiroïdisme i antecedents d'arrítmies, insuficiència renal, trastorns glaucoma, retenció urinària i convulsions.

Molts criteris d'exclusió

Els analistes argumenten que excloure persones amb trastorns per consum de substàncies, o per malalties físiques, o per tendències autolítiques és una decisió "particularment problemàtica" perquè aquestes característiques són les que sovint tenen les persones amb més depressió i que, precisament, agreugen els episodis depressius i redueixen l'eficàcia dels antidepressius. "S'ha observat un risc cinc vegades més gran d'hospitalització o mortalitat entre les persones amb antecedents d'intents de suïcidi". Per tot això, aquest grup de professionals insisteixen que excloure aquestes persones "crea una bretxa" en l'evidència sobre mantenir a llarg termini els antidepressius", especialment en persones amb diverses problemàtiques unides.

Risc d'incrementar les desigualtats

Per tot això, la limitació "restringeix la validesa externa" d'aquests assajos clínics i, a més, "pot contribuir a les desigualtats en salut pel fet de no abordar les necessitats de tractament dels que tenen més risc de presentar pitjors resultats".

Notícies relacionades

Sandy Martos, activista: "Treballar per viure i no viure per treballar és una de les majors formes d'autocura"

Creixen els falsos diagnòstics entre els joves: "Estic deprimit", "tens ansietat"; "estic TOC", "semblo bipolar"

La conseqüència de tenir aquests criteris d'exclusió tan amplis és, segons descriu la investigació, "la manca de transponibilitat dels resultats dels assaigs clínics en psiquiatria a entorns i pacients de la vida real" pel que reclamen "criteris d'inclusió més amplis en futurs assaigs i complementar l'evidència dels assaigs amb les dades basen en l'evidència i siguin apropiades al context de la realitat de l'atenció psiquiàtrica diària”.

No demonitzar els antidepressius

A les conclusions de l'estudi, els psiquiatres demanen no concloure que els antidepressius són ineficaços per a la població exclosa dels estudis. "Més bé, aquests individus poden presentar una major càrrega de malaltia, més risc basal [intrínsec] i factors biopsicosocials complexos que inherentment contribueixen a pitjors resultats i trajectòries en el seu tractament.