"La pau no hauria de ser una utopia sinó un objectiu polític prioritari"

Vivim en ple segle XXI, una època que s´autoproclama com la més avançada de la historia humana i, tanmateix, assistim gairebé amb normalitat, a una escalada constant de guerres, conflictes armats, inversions desmesurades en armament. Resulta difícil d´entendre -i encara més d´acceptar- que en un món globalitzat, interconnectat i ple de coneixement, continuem apostant pel camí de la destrucció.

Veiem i escoltem els caps d´Estat protagonitzant reunions, cimeres i fotografíes això si, amb vestits impecables, en fòrums de ciència-ficció. Mentrestant, milions de persones passen fred, fam i viuen sense els serveis bàsics, o moren sota les bombes de guerres i conflictes que semblen no tenir fi. Ens preguntem per què es destinen recursos il.limitats a la industria militar, no seria més lògic invertir en salut, educació, recerca, prevenció…?

Més enllà de les fronteres i les ideologies som persones, compartim un mateix planeta, hem d´estimar el món i la natura que deixarem a les generacions futures; la pau no hauria de ser una utopia sinó un objectiu polític prioritari i potser és hora d´un canvi profund d´actitud: fora les armes, més humanitat, menys discursos buits i més accions creatives i plenes d´il.lusions.