Patri Guijarro, la futbolista total

Quan s’està lluny del terreny de joc, el primer en què pensa una futbolista és a tornar. Compten els dies per estar de nou amb l’equip, sobretot en dates en les quals les competicions es comencen a decidir. Patri Guijarro ha hagut d’estar allunyada de la resta més de tres mesos per una fractura al peu. Ja de tornada i recuperant la titularitat a la final de la Supercopa, el Barça es va alçar campió amb ella com a estrella. "Anem a buscar els quatre títols, és el nostre objectiu i l’equip està capacitat", va confessar la futbolista, mostrant l’alegria i ambició d’un equip que va aconseguir el seu sisè trofeu de la Supercopa d’Espanya.

El 16 d’octubre, un comunicat mèdic confirmava els pitjors presagis. Patri Guijarro estava de baixa després de patir una fractura d’estrès a l’os escafoide del peu dret. El temps que havia d’estar fora era llarg. Va haver d’adoptar unes crosses per poder caminar per a, al cap d’unes setmanes, quan la fractura va començar a solidificar-se, substituir-les per una bota. No és que molestés molt menys, cosa que incomodava Patri, però era un avenç que significava que tot anava com tocava.

"La recuperació ha anat superbé. Anaven fent proves de l’os per veure com s’anava consolidant. La progressió va anar tal com havia d’anar. Està molt contenta per com ha anat tot i que els terminis s’hagin complert i hagi tornat bé", assenyalen des de l’entorn de la futbolista a EL PERIÓDICO. La realitat és que sembla que Patri Guijarro no hagi marxat mai. "Ha sigut una lesió una miqueta llarga. Es fa dur tornar d’aquest tipus de lesions. Quan va començar a trepitjar camp i a tornar amb l’equip, va anar tot més rodat", confessen les mateixes fonts.

Paciència i gestió emocional

El futbol que té a les botes (i al cap) aquesta futbolista és únic. El talent que atresora es pot disfrutar en cada partit que disputa i la final de la Supercopa, on tornava a ser titular després de la lesió, en va ser el millor exemple. Més de tres mesos després d’incorporar al seu dia a dia les crosses, saltava amb les seves companyes al verd de l’estadi Castàlia a Castelló. Sortia d’inici, amb Alexia Putellas i Vicky López al mig del camp.

Patri Guijarro és aquest tipus de futbolista que sempre hi és, però no de manera estrident. És molt treballadora, puja i baixa sense complexos pel camp quan toca, no escatima metres i deixa esclats del seu art cada vegada que l’ocasió ho requereix. No és recarregada amb la pilota als peus, ho fa semblar fàcil, però si s’ajunten les seves intervencions és quan un veu la complexitat que comporten.

Notícies relacionades

Les penyes de l’Espanyol anuncien una protesta pels arbitratges

Alcaraz supera Paul i buscarà les primeres semis a Austràlia

"Està contenta d’haver tornat a l’equip, en el tram més exigent de la temporada i el més interessant", remarquen a l’entorn de la jugadora. I el Barça també ho està de tenir-la de tornada. Sembla que mai se n’hagi anat, tot i que la lesió ha sigut de les que costen portar. És de les lentes, d’aquestes malalties en què la desesperació va fent conats d’aparèixer, de les quals posen a prova la paciència d’una futbolista.

Ella no va voler tenir pressa perquè sabia que córrer en aquell moment podia significar haver de tornar a parar després. Per sort, no va ser així. La centrecampista del Barça va tornar triomfant. Titular a la final en la qual va ser nomenada MVP. No hi ha qui no es rendeixi al seu talent.