"Gràcies pel reportatge sobre els feminicides a la presó"

He llegit amb atenció el reportatge publicat a EL PERIÓDICO sobre la violència de gènere i l´ assassinat de dones, tenint en compte als botxins que ja han sigut condemnats. Un reportatge molt interesant de la Isabel Muntané. Jo vaig ser presoner durant tres anys, a partir del 2009, per delictes econòmics i vaig coincidir amb molts interns condemnats per violència de gènere, amb homicidis molts d´ells.

M´ha cridat l´atenció en aquest reportatge, la manera com s´ha definit el tarannà dels entrevistats. Veiem actituds personals molt eloqüents; uns se senten humils i penedits, i els altres altius i amb actitud justificativa. Davant això voldria posar un però, perquè el treball penitenciari dels treballadors i psicòlegs moltes vegades és refusat per aquests tipus d´interns i ho és precisament perquè l´actitud de la majoria és la de no acceptar la realitat, que no el delicte.

I perquè no és acceptada? La resposta podria ser perquè vivim, ens agradi o no, en una societat profundament masclista. Això és una realitat molt difícil d’esvair perquè la feina educativa envers les generacions que estan en etapa escolar, és del tot insuficient, així ens costarà revertir la situació. També podem observar que el 70% dels condemnats són espanyols o llatinoamericans, es a dir membres d´una societat masclista amb tendència al consum de drogues i alcohol, així com la violència en l’àmbit familiar, que es considera, encara avui, com una cosa normal.

Un altre fet és la justificació personal i el fet del penediment. Caldria preguntar-se què pesa més. Crec, sincerament, que van juntes perquè ambdues serveixen de cuirassa davant l´estigmatització, sent a la vegada motiu d´un enorme patiment, perquè hi ha una enorme lluita interior precisament per sobreviure: primer, a la presó no ho tenen fàcil; i després, quan tornin a la societat, aquella que mai perdona.

Gràcies a EL PERIÓDICO i a la Isabel Muntané per aquest reportatge, perquè tot allò que la societat rebutja s´ha de conèixer i és necessari no amagar-ho perquè forma part d´ella, i sobretot dels canvis que necessitem.