"Família acollidora? Sí..., però no d'aquesta manera"

El 2009 vam fer-nos família acollidora d’un infant de 6 anys tutelat per l’Administració. Vam optar per acollir perquè és un acompanyament fins al seu retorn amb la família biològica (3 anys, ens digueren). Acollir no és adoptar, ens ho deixaren clar: "vostès són Pep i Pepita, no papa ni mama". Després de l’experiència tinc algunes preguntes.

Per què en les visites amb la família biològica no es controla el que se'ls hi diu als infants? Per què després de les visites amb la família biològica surten més nerviosos que quan havien entrat? Per què les visites amb la família biològica són sempre en horari escolar, de manera que queden marcats a l’escola? Per què a l’escola no poden sortir a les fotos?

Per què no es posa al centre de l’acolliment l’infant/jove? Per què per deixar-los a casa dels avis o amics necessitem un certificat de penals d’aquests? Per què per anar de viatge necessites autorització de l’Administració i de la policia? Per què totes les beques els són denegades? Per què, si vam ser validats com família (amb certificat de penals inclòs), no se'ns fa confiança en la criança?

Per què l’acolliment té un 90% de fracàs? S'entén fracàs, ja que l'objectiu de l'acolliment és el retorn amb la família biològica. Per què en arribar als 18 anys, l’Administració deixa orfes aquestes persones? (persones amb un trauma greu per maltractament familiar). Per què l’Administració demana “famílies” i no ens hem sentit tractats com a tal?

Per què en arribar als 18 anys, en lloc d’acompanyar els extutelats en l’ingrés a la vida s'els dona una prestació de 700 euros i s'els deixa al carrer? Fet que crea molt patiment en les famílies acollidores. Per què s’enganya a les famílies dient-los que l’acolliment és temporal, si en les visites ja es veu que no hi haurà retorn amb la família? Té sentit que ni tan sols una família que fa acolliment hagi de tenir aquest patiment?

Els polítics, ¿tractarien els seus fills biològics tal com tracten els seus “fills tutoritzats”? La sensació és d’haver estat utilitzat com un centre amb un sol tutelat i treball a 'full-time', no com a família. Què considera l’Administració com a família? Els titulars de l’acolliment, però qui acull és tota la família, avis, tiets, cosins...