Les claus de la nova regulació de lloguers de temporada que preveu aprovar el Parlament

Amb la seva aprovació, la llei incorpora al marc català els lloguers de temporada amb ús residencial, de manera que, quan es firmin en zones tensades i tinguin finalitat de vivenda, quedaran sotmesos als mateixos límits de preu que els contractes de lloguer habitual.

A la pràctica, la norma es tramita com a projecte de llei que desenvolupa i modifica el decret llei 2/2025 sobre vivenda (tanteig, retracte, registre de grans tenidors, etc.) i es coordina amb la llei estatal de vivenda del 2023, que ja preveu la figura de les zones tensades. Queden fora del límit les estades vacacionals o recreatives, tot i que, per acollir-se a aquesta exclusió, el contracte haurà d’explicitar clarament la seva finalitat.

És a dir, si la vivenda s’utilitza per residir durant un temps acotat –ja sigui per feina, estudis, tractaments mèdics, etc.–, aquest lloguer es considerarà residencial de temporada i, per tant, quedarà subjecte als límits de renda en zones tensades. Un altre punt rellevant és que la regulació també arriba al lloguer per habitacions: la suma de totes les rendes d’un mateix pis no podrà superar el límit que marca la llei per a aquest immoble llogat en el seu conjunt.

Des del primer pacte portat a terme a l’abril, els lloguers turístics en queden fora. Això és així perquè la regulació no vol barrejar «habitatge» amb «activitat turística», que ja té el seu propi esquelet normatiu. La nova regulació se centra en l’ús residencial (tot i que sigui per mesos), i entén que els pisos turístics són una altra categoria, on ja s’actua mitjançant llicències i restriccions de nombre.

A la pràctica, un propietari d’un pis de 60 m² a Gràcia, zona tensada, que fins ara es llogava per mesos a 1.400 euros com a «temporada» a estudiants haurà de revisar el límit que marca la llei al lloguer habitual a la zona. Si al contrari aquest pis es troba en una zona no tensada, el preu podrà continuar pactant-se lliurement.

En el cas d’un propietari de cinc o deu pisos a l’Hospitalet o a l’Eixample, les dues zones tensades, que va passar de lloguer estable a lloguer de temporada d’entre 6 i 11 mesos, amb la nova regulació aquests contractes temporals residencials també queden subjectes al límit.

La llei també posa en el punt de mira colivings, una modalitat de règim de lloguer que no ha parat de proliferar en els últims anys. Així, prenent com a referència un ‘coliving’ en un pis de quatre habitacions a Poblenou que s’utilitza com a lloc de residència habitual durant mesos, queda inclòs dins de la nova regulació. Tot i que el contracte es presenti com a «temporal» i l’allotjament incorpori serveis addicionals, la llei atén l’ús real de la vivenda. Només quedarien fora aquells colivings, més pròxims als aparta-hotels, l’activitat dels quals pugui acreditar-se clarament com a turística o no residencial, amb una finalitat diferent de la de vivenda.

Tal com ha expressat aquest dimarts la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el govern espera que amb la regulació dels lloguers de temporada s’espera que, com a mínim, es «contingui» l’increment dels preus. L’objectiu és que l’ús «temporal» deixi de ser una via per esquivar els límits de renda i evitar que el mercat se segmenti en funció de qui pot pagar més per contractes curts.

Alhora, l’Executiu català remarca la voluntat de donar «seguretat jurídica» tant als propietaris que utilitzen correctament el lloguer de temporada com als inquilins que ho necessiten. «Hi ha d’haver un escenari clar de què es pot fer i què no, a més de frenar el transvasament de lloguers cap a usos que no són de llarga estada i que tenen més rendibilitat», ha defensat.

Tot i que la tramitació arribi el desembre del 2025, el debat sobre la regulació del lloguer de temporada arrenca, de facto, amb l’aprovació de la llei estatal de vivenda del 2023, que limita els preus del lloguer habitual i declara les zones tensades, al deixar fora d’aquest règim els contractes temporals, cosa que va incentivar el transvasament de vivenda del lloguer estable cap al lloguer de temporada.

La resposta política va arribar en fases. Un primer intent del Govern de Pere Aragonès per regular els lloguers de temporada va decaure abans de les eleccions catalanes (el PSC es va abstenir i Junts hi va votar en contra), i el principal avenç normatiu es va produir amb el decret llei 2/2025, aprovat al febrer, que va reforçar instruments com el tempteig i retracte i el registre de grans tenidors, tot i que va deixar fora els contractes temporals.

Davant les crítiques, el PSC, ERC, els Comuns i la CUP van pactar a l’abril incorporar els lloguers de temporada amb ús residencial mitjançant un projecte de llei per blindar la mesura jurídicament. La tramitació, prevista inicialment per a l’estiu, es va retardar per bloquejos polítics. Els últims, després que el PPC i Junts demanessin dos dictamens al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que va congelar el procés durant més d’un mes. Dues setmanes enrere, el CGE va acabar avalant l’essència de la regulació, al considerar que els límits encaixen en les competències de la Generalitat, cosa que va permetre retocar els punts assenyalats i portar finalment la llei al ple del desembre per a la seva aprovació definitiva.

Notícies relacionades

El grup Hotusa preveu arribar als 300 hotels l’any que ve

Els científics neguen la superpoblació general de senglars i reclamen un cens

La previsió política és que la norma entri en vigor abans de final d’any. Des del primer moment, els nous contractes de temporada amb ús residencial que es firmin en zones tensades hauran de respectar els límits de preu, mentre que els vigents s’aniran adaptant així que vencin i es renovin.

Barcelona ja ha anunciat que aplicarà la nova regulació de forma immediata quant entri en vigor, aprofitant que la ciutat i bona part de la seva àrea metropolitana ja estan declarades zones tensionades sota la llei estatal.