"Falta consciència col·lectiva per canviar els hàbits en l'ús del vehicle privat"

De debò podríem haver evitat més de 200 morts a la nostra ciutat reduint un 25% el trànsit? Segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, publicat a 'Health & Place', sí.

Cada dia agafo el bus 68 durant 40 minuts per portar el Víctor a l’escola, i m’impressiona la quantitat de vehicles amb una o dues persones que circulen per la ciutat. La comoditat del cotxe sovint s’imposa al dèficit de transport públic. Tot i que Barcelona és la ciutat d’Espanya on menys s’utilitza el vehicle privat, també és la que pateix més embussos, fet que neutralitza part de l’efecte de les ZBE. Les xifres són clares: cal reduir de manera urgent el nombre de cotxes. Tampoc els VTC són imprescindibles.

Per a qui ve de fora, les opcions reals són el bus o el cotxe, sense entrar en el debat de Rodalies. Sistemes com els 'Park & Ride' o el 'carsharing' podrien ajudar, però què passa amb els residents que fan servir el cotxe per anar deu carrers més enllà? Podem canviar aquests hàbits? Tot i que molta gent estaria disposada a fer-ho, i que els carrils bici han ajudat, encara falta consciència col·lectiva.

Calen més polítiques: millorar la freqüència i fiabilitat del transport públic, reduir tarifes, ampliar ZBE i zones de vianants, encarir l’aparcament, fomentar el teletreball, ordenar la logística i, sobretot, incorporar la sostenibilitat al currículum educatiu.

Les noves generacions han de créixer conscienciades. La imposició i les multes no poden ser l’únic camí. Cal confiar en la ciutadania, escoltar-la, invertir en recerca i innovació i prioritzar una ciutat habitable per sobre de macroesdeveniments. A la llarga, qui voldrà viure en una ciutat irrespirable?