Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Com hauríem de parlar del càncer amb els més petits"
recaudación de la Maratón de 3Cat contra el cáncer / 3Cat
Anna Mayor
Aquestes setmanes, amb 'La Marató' de TV3 dedicada al càncer, el país ha tornat a mirar de cara una malaltia que, malgrat els avenços mèdics, continua generant por, silenci i incomoditat. Especialment quan entra a les aules i toca els més petits. Fa pocs dies, la meva filla de 12 anys em va explicar una escena que la va colpir durant una xerrada a l’escola relacionada amb 'La Marató'. En sentir la paraula "càncer", una de les seves companyes es va tapar les orelles i es va posar a plorar.
Entretots
La raó era tan simple com devastadora: la seva mare té càncer. Ningú no l’havia advertida, ningú no l’havia preparada, i aquella paraula, dita en veu alta, li va caure al damunt com un cop sec. Aquest petit gest ens diu molt de com afrontem el càncer com a societat. Encara avui, sovint el tractem com un tabú, una paraula prohibida, una realitat que s’amaga per protegir, però que acaba fent més mal quan apareix de cop.
Els infants, però, conviuen amb aquesta malaltia més del que pensem: mares, pares, avis, tiets, veïns. El càncer forma part del seu món, encara que no sempre els donem eines per entendre’l. 'La Marató' de TV3 fa una feina imprescindible recaptant fons i sensibilitzant, però també ens ofereix una oportunitat valuosa: parlar del càncer amb naturalitat, amb respecte i amb un llenguatge adaptat als infants.
Explicar que és una malaltia, que no sempre és sinònim de mort, que hi ha tractaments, que hi ha esperança, però també dolor. I, sobretot, validar les emocions: la por, la ràbia, la tristesa. No es tracta de sobrecarregar-los, sinó d’acompanyar-los. De preparar les escoles perquè aquestes converses es facin amb cura. De recordar que, darrere de cada campanya solidària hi ha criatures que viuen la malaltia molt a prop i que poden sentir-se ferides sense voler-ho.
Potser no podrem evitar les llàgrimes, però sí el silenci. I potser així, tapant-nos menys les orelles i obrint més els ulls i el cor, ajudarem els nostres fills i filles a créixer amb més empatia i menys por.
Participacions delslectors
"Parar no es una debilidad, es una decisión responsable"
José Antonio Troitiño Chiclana de la Frontera (Cádiz)
Mésdebats
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Segona vida (25) / LUIS MILLA "Hisenda em va fer una inspecció quan me’n vaig anar del Barça al Madrid"
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- L’H, centenari com a ciutat | els veïns "És una qüestió de resistència"
- Laboratori IRTA-CReSA Registre policial al laboratori IRTA-CReSA de Cerdanyola, investigat per l’origen de la pesta porcina
- Exclou el lloguer turístic Les claus de la nova regulació de lloguers de temporada que preveu aprovar el Parlament
- La Vuelta a Espanya es decidirà amb deu etapes a Andalusia
- Ter Stegen
- BCN s’encamina a alternar el seu GP d’F1 amb dos circuits
