Carta d'un lector: "Costa d'entendre com vota la gent treballadora"

Molta gent treballadora prefereix votar a partits que pugen les pensions un 0,25% i no volen apujar el salari mínim en lloc dels que les han pujat el 8,5%, als que no volen apujar el salari mínim i han aconseguit que els contractes indefinits augmenti.

Sembla que en aquestes últimes eleccions tampoc ha importat gaire que les mares i pares tinguin més setmanes per a la cura de les seves criatures. Aplaudeixen que s'eliminin impostos a les grans fortunes i als bancs, costa entendre-ho! 

I no valoren les desenes de lleis que s'han aprovat durant aquesta legislatura perquè les persones que viuen en aquest país tinguin més drets. Es premia més a aquells que anomenen "paguitas" als drets de les persones més necesisates i que pensen que les persones que no "tiren endavant en la vida" és perquè no s'han esforçat prou. Com si alguns dirigents dels partits d'extrema dreta fossin un model d'esforç a seguir.

Per què durant la campanya electoral de 2011, un mes després que ETA anunciés que deixava d'assassinar, no es va parlar d'ETA? I dotze anys després que ETA ja no existeix hagi estat el punt recurrent per part dels partits de dreta i dreta extrema durant les dues últimes campanyes electorals.? Es parla de Bildu i no es parla dels fundadors del PP actual, ministres i alcaldes del 'dictador colpista' Franco, que va assassinar fins dies abans de morir, "milionari", al llit. 

Abans que deroguin la llei de memòria democràtica, cal recordar que Fraga Iribarne, primer president del PP, era el responsable de "las fuerzas del orden" l'any 1976 quan es van assassinar cinc treballadors a la sortida d'una Església de Vitòria que la policia havia desallotjat amb gasos lacrimògens. 150 més van ser ferits per bales. Fa massa temps que banalitzem el franquisme. S'ha de continuar parlant de Bildu? És el que més importa? Per què no es parla entre altres qüestions com l'emergència climàtica? Potser es cosa també dels mitjans de comunicació?