Ciències o lletres, un debat caduc i mal encarat

L'etern debat: raó i passió; teoria i pràctica. Encara dura. Com a persona d'arts formada en les humanitats, sempre he vist 'intel·lectuals' de lletres que es creien millors pel fet d'haver llegit més, però una persona que s'hagi format en aquest camp sap com són les ciències d'importants i que no hi ha veritats absolutes.

Aquesta actitud de menyspreu, tanmateix, l'he vist molt més des de les ciències cap a les lletres. I crec que no veuen l'importància que moltes disciplines de lletres tenen en el seu propi camp, com la filosofia (que sempre ha estat matèria d'humanitats, tot i que hauria d'haver estat representada a tots els camps), la història i el llenguatge i la comunicació.

Crec que cap d'aquestes dualitats és absoluta. En totes les disciplines hi ha teoria i pràctica o passió i raó, perquè ha de ser així. I crec que aquest debat està fomentat per la competitivitat que es desprèn d'un sistema educatiu caduc i mal encarat, que ha de canviar per poder evolucionar.