Catalunya, de la tragèdia a la farsa

Tenim nou president i convé recordar el que va escriure Karl Marx sobre l’esdevenir històric: "La Història es repeteix primer com a tragèdia i posteriorment com a farsa".

El Molt Honorable Senyor Quim Torra ens ha dit, com a mínim, dues coses importants: la primera, que pensa recuperar lleis derogades pel Tribunal Constitucional, nomenar consellers a persones que actualment es troben a la presó i, en definitiva, tirar endavant la República catalana. La segona cosa és que aquesta legislatura serà provisional i, presumiblement, curta. Hi ha qui parla d’eleccions a l’octubre o d’aquí un any a tot estirar. Això explica el clima de campanya electoral permanent que vivim.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha insistit que si el president de la Generalitat tira endavant aquest projecte contestarà en la mateixa línia que ha actuat fins ara. O sigui, repetició de la jugada, i això explicaria el perquè d’un avançament electoral davant la impossibilitat de complir les promeses electorals.

Tenim farsa per estona, ja que no sembla que els partits que han polaritzat la tensió al màxim (PDCAT i ERC del cantó independentista i PP més Ciudadanos del constitucional) tinguin interès a trobar una solució a un problema que, ai las, els beneficia en els seus respectius feus electorals.