Col·legi sense pupitres

Petits ramets d'alfàbrega, cultivats a l'hort del col·legi i preparats amb cura pels alumnes, són el regal de record per als assistents a la inauguració que prepara l'escola Els Encants, al districte de Sant Martí de Barcelona. El centre, estrenat el setembre passat, és en certa manera un col·legi fet a mida: no hi ha aules amb pupitres alineats i una pissarra al fons, sinó àmplies sales, parets envidriades i corredors multiusos pels quals es mouen estudiants i professors. Tot té un aire dinàmic i cada espai (aquí els anomenen ambients) exhibeix una mena d'ordre tàcit, amb el seu corresponent cartell. Encara fa olor de la fusta dels mobles nous i dels materials de treball. No és cert que no hi hagi llibres. N'hi ha. Per tot arreu. I tampoc que els alumnes no hagin d'escriure redaccions. En fan. Avui al matí, per exemple, els mitjans (d'entre 6 i 8 anys) han anat a visitar el bosc inundat de Cosmocaixa, i ara, ja a la tarda, estan tots atrafegats redactant un petit text en el qual expliquen què els ha agradat més. El que passa és que cadascú s'asseu a escriure al lloc que li resulta més còmode.

“Aquesta escola és un exemple de com les administracions poden recolzar el desenvolupament de l'escola avançada”, explica Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21. El centre, creat el 2009, ha estat fins a aquest curs instal·lat en mòduls prefabricats i, quan per fi l'Ajuntament de Barcelona es va posar fa un parell d'anys a construir una seu definitiva, es van tenir en compte les particularitats pedagògiques i les necessitats educatives del centre.

SENTIT COMÚ

Notícies relacionades

El 'lobby' de l'escola innovadora reclama canvis en el sistema d'exàmens

Reconversió docent

“En realitat, el que estem fent és aplicar el sentit comú”, somriu Agnès Barba, directora dels Encants. “L'escola és un cúmul de trossos de vida, un lloc on el nen ha de tenir moments de treball en equip, per als quals ha d'aprendre a pactar i a arribar a convenis amb els companys, però també de treball en solitari, perquè això també l'hi demanarà la vida”, explica.

Es tracta, en definitiva, “de preparar-los perquè siguin prou flexibles i adaptables”, afegeix. El mateix col·legi es troba en aquest procés, admet la directora. “Estem desenvolupant els nostres propis materials. Per als alumnes més grans, per exemple, hem creat unes capses temàtiques en les quals es plantegen activitats que els alumnes van fent al seu ritme. Vam començar el curs sense cap i ara, entre professors i estudiants, ja comptem amb més de 40 capses”, assenyala.