Reconversió docent

Quan el 2008 a Iolanda Arboleas li van encomanar la direcció del llavors acabat d'inaugurar institut de Sils (Selva) tenia al seu càrrec “nou professors i entre 70 i 80 alumnes, amb una gran diversitat de perfils socials, econòmics i familiars”, recorda. Des del primer moment, Arboleas i el seu equip docent van decidir que el de Sils seria un institut diferent, malgrat les resistències, les objeccions i els dubtes que en un primer moment li van expressar les famílies dels estudiants. Fins l'obertura del centre, els alumnes de la localitat que passaven a l'ESO es repartien entre l'institut de Santa Coloma de Farners i el de Vidreres, amb plantejaments pedagògics més convencionals.

“No van ser temps fàcils, però crec que hem tirat endavant amb un balanç més que satisfactori… Les famílies ara ens presten un suport incondicional, fins al punt que hi ha pares que vénen voluntàriament a impartir tallers als alumnes”, diu ara, just uns dies després d'haver rebut un nou premi per la seva tasca. La fundació internacional Ashoka ha reconegut l'institut de Sils com una de les escoles promotores del canvi, Changemakers, una distinció que a Espanya només tenen sis centres educatius, entre ells el barceloní Sadako.

METAMORFOSI PROFESSIONAL

Notícies relacionades

El 'lobby' de l'escola innovadora reclama canvis en el sistema d'exàmens

Col·legi sense pupitres

El canvi és justament una de les particularitats del model de Sils, confirma la directora. “Jo mateixa, com a professional he hagut de fer una metamorfosi, una evolució que per una altra part és permanent, perquè aquí no existeix una pauta única a la qual ens puguem acollir i amb la qual ens conformem", assenyala. De fet, anuncia, "per a l'any que ve estem ja preparant nous canvis". “Som un institut obert i permeable al que passa al nostre entorn; un institut actiu, que organitza desenes d'activitats perquè estem convençuts que a l'adolescent, perquè aprengui, cal seduir-lo, i som també un institut inclusiu, amb la cohesió social com un de les nostres prioritats", argumenta Arboleas.

La revisió constant del model obliga, admet la directora, a fer que els professors estiguin també en constant reconversió. "Els docents són una de les claus de l'escola avançada", corrobora Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21, que reconeix que la formació del professorat serà probablement "el capítol econòmicament més costós" del projecte. La intenció, assenyala Vallory, és que els mestres aprenguin noves pràctiques docents realitzant residències o estades pràctiques als 26 centres adherits a la iniciativa.