El 'lobby' de l'escola innovadora reclama canvis en el sistema d'exàmens

Són un grapat de col·legis i instituts que fa un temps (no més de 10 anys) van decidir fer el pas cap a la renovació pedagògica. En un món en què tot canvia tan de pressa, amb uns joves que tenen inquietuds i problemes completament nous, que accedeixen a quantitats ingents d'informació i que, quan siguin adults, tindran feines que avui ni tan sols ens imaginem, ja no és possible, van pensar aquestes escoles, que l'ensenyament segueixi ancorada en el segle XX... o fins i tot en el XIX. Els pioners de la innovació educativa, a la qual cada curs s'adhereixen nous col·legis, s'han unit ara a Catalunya per impulsar un programa de tres anys, batejat com a Escola Nova 21, amb el qual esperen “provocar un tsunami educatiu”, proclama Iolanda Arboleas, directora de l'institut de Sils. Els promotors reconeixen, però, que el projecte neix amb un llast: l'actual sistema d'exàmens, basat en proves externes homogènies per a tots els alumnes i en una selectivitat que prioritza la memorització de coneixements. I amb les revàlides anunciades per la LOMCE.

"Necessitem nous sistemes d'avaluació, mecanismes que ens permetin saber si un alumne ha adquirit habilitats que són difícils de mesurar, com l'esperit crític o la capacitat de treballar en equip, però que són competències que li seran necessàries en la vida adulta", indica Boris Mir, director adjunt de l'Escola Nova 21 i exdirector de l'institut escola Les Vinyes de Castellbisbal. A això s'afegeix "la càrrega burocràtica que imposa l'Administració a les escoles i que no està pensada per a centres que treballen sense horaris preestablerts, sense assignatures o en els quals cada professor atén alumnes de diferents edats", lamenta Agnès Barba, directora del col·legi Els Encants de Barcelona, un altre dels implicats en la nova xarxa.

L'Administració, en concret la Conselleria d'Ensenyament, es mostra disposada a donar facilitats perquè aquest projecte, "encaminat a millorar el sistema educatiu en la seva globalitat", arribi a bon port. "Normativament, la Generalitat pot contribuir a fer-ho", recorda Antoni Llobet, secretari de Polítiques Educatives, que eludeix, però, parlar d'aportacions econòmiques concretes. Perquè si del que es tracta és de crear un "ecosistema per portar a terme un canvi, que Catalunya sigui el gran laboratori del canvi educatiu", com insisteix Eduard Vallory, president del Centre Unesco a Catalunya, una de les entitats que auspicien aquest nou lobby d'escoles, faran falta recursos, ni que sigui per costejar la formació de els professionals que han de portar a terme aquesta transformació.

EXPANDIR-SE PER CATALUNYA

Notícies relacionades

Col·legi sense pupitres

Reconversió docent

Amb tot, la iniciativa, de la qual formen part inicialment 26 centres, es resisteix al desànim i busca ser també motor de canvi per a altres col·legis, explica Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, una altra de les organitzacions implicades en el projecte, juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya i la Obra Social La Caixa. Per això, detalla Palacín, s'obrirà una convocatòria per seleccionar 200 escoles que vulguin introduir noves metodologies, “sense haver de modificar per això el seu projecte educatiu”. Trenta ("s'intentarà que siguin de perfils i tipologies al més diversos possible", precisa Vallory, que és també director del programa) entraran a formar part d'un programa específic d'"acompanyament, formació i capacitació intensius perquè vagin realitzant la seva pròpia transformació", indica. 

Cada centre va començar una mica per lliure, aplicant metodologies que trenquessin amb la classe magistral tradicional. "En realitat, no hem inventat res, ferm servir pràctiques que en alguns casos tenen 100 anys d'història, com les de Montessori", destaca Agnès Barba. Moltes vegades, han hagut de crear els seus propis materials de treball, “però malgrat la diversitat inicial i les diferents motivacions, ha arribat un moment en què totes estan aplicant mètodes i formes de treball semblants, han organitzat fins i tot l'espai i els temps de classe de manera similar. Hi ha hagut, en fi, certa convergència, encara que cadascú manté una identitat pròpia”, destaca Vallory. De tot plegat, el programa vol extreure també informació sobre mètodes i procediments i estimular investigació científica. Això, malgrat que les principals universitats catalanes (tret de la Xarxa d'Instituts Innovadors, vinculada a l'Autònoma) no han sigut convidades a participar.