Entrevista a la consellera de Territori

Ester Capella: «Des d’avui obligarem els grans tenidors de vivenda a la intermediació abans d’un desnonament»

7
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

Ha canviat la disposició del despatx de la Conselleria de Territori i aspira a gestionar el departament «amb mirada femenina». El seu antecessor va durar 8 mesos i, l’anterior, 16. A Ester Capella (la Seu d’Urgell, 1963), amb una llarga trajectòria política, se li ha demanat que la vivenda sigui la seva principal preocupació i se la veu còmoda amb l’encàrrec.

Fa tres setmanes que és al capdavant de la Conselleria de Territori, ¿quina és la seva primera impressió?

El president valora que hagi treballat en vivenda i ara és un moment clau. Hem de garantir el dret a la vivenda a tothom. És tot un repte. Aquest és el departament més social de tots, no només des del punt de vista inversor sinó també perquè planifiquem el país i proveïm la mobilitat de la gent, visquin on visquin.

Té un mandat de com a molt un any i mig, ¿què es proposa?

La vivenda és un dret fonamental perquè és la porta d’accés a tots els altres drets. Volem posar en marxa tota la maquinària un cop ha entrat en vigor la llei espanyola de la vivenda. Hem fet tots els tràmits i creiem que es pot convalidar abans que es constitueixin les Corts.

¿Hi haurà temps?

Segons el nostre calendari, sí. No podem viure esperant el nou Govern, hem de poder garantir aquest dret des del primer moment: emergència habitacional, evitar els desnonaments. Hem d’evitar que a les persones les facin fora de casa seva.

¿Amb quines mesures?

Totes les que ens permeti la nova llei. Per exemple, a partir d’aquest dilluns desplegarem una eina que és la possibilitat de la intermediació. Els grans tenidors estan obligats a passar per la intermediació abans d’interposar una demanda judicial per desnonar una persona. Activarem les 87 oficines d’Ofideute per garantir que ningú hagi de sortir de casa seva i buscar mecanismes per evitar el desnonament.

¿No passava fins ara?

A Catalunya els grans tenidors estan obligats a posar-se d’acord perquè existeix el lloguer social. La llei ens permet aquesta opció i nosaltres l’apliquem. Requereix que els grans tenidors passin abans per aquestes oficines.

¿Quins reptes es marquen?

El nostre objectiu és el desnonament zero. Aquest és el mecanisme de l’emergència però és el que menys volem utilitzar. Hem d’ampliar el volum del parc públic de vivenda, que no té prou oferta a preu assequible perquè durant anys ha acabat en el mercat lliure. Catalunya està en l’1,9% de parc públic de lloguer mentre que a Europa hi ha al voltant del 10%. El nostre objectiu és arribar a aquesta mitjana tot i que amb un mandat no es pot, és clar.

¿Amb quins terminis treballen?

El 2026 volem 10.000 pisos i volem que l’Incasòl tingui la força per construir, aflorar terra perquè sigui edificable, tempteig i retracte i via la Sareb. Els hem obligat a asseure’s a la taula i volem comprar edificis sencers i reduir la llista d’espera de persones que esperen vivenda de lloguer a preu assequible.

Vol ser la consellera de la vivenda.

És la meva prioritat. Vull treure la vivenda de la lògica del mercat. La llei de vivenda catalana era millor que la que ara ha aprovat el Govern perquè des de l’inici feia una llista amb els municipis que eren zona tensionada i amb això s’evitava l’especulació. A més la nova norma del Govern deixa una escletxa per eludir-la.

¿Com?

Amb els contractes de lloguer de temporada volen evitar la limitació dels preus. Des del Govern regularem també aquests contractes per evitar que siguin una escapatòria. I farem una altra norma per a les vivendes d’ús turístic. Especular no és un dret però tenir un lloc on viure sí que ho és.

¿Tenen algun termini perquè estiguin a punt?

No, però els equips ja estan treballant en totes dues.

La Cambra de la Propietatha anunciat un recurs a la denominació de zona tensionada de Barcelona.

Mai han estat d’acord amb la llei catalana, tampoc amb l’espanyola. Territori vetlla per l’interès general i ells ho fan pels seus interessos.

¿Què és el que no va fer el seu antecessor, el conseller Juli Fernàndez, per haver-lo cessat en 8 mesos? ¿Va ser per la B-40?

No ho sé. Per primera vegada ERC assumia Territori i el conseller Fernàndez va posar la directa en moltes coses. Crec que ell volia fer altres coses i per això continua sent diputat i és al capdavant del grup parlamentari. Quan m’anomena, el president Pere Aragonès em posa l’accent en la vivenda, perquè és un tema que m’ocupa i preocupa des de fa anys.

Volia preguntar-li pels acords amb el PSC per aprovar els pressupostos. Hi ha diversos temes d’infraestructures que no s’han culminat.

Són acords que s’han d’anar negociant i pactant.

La B-40 n’és un.

Es firma el protocol de la Ronda Nord i també el de les comandes de gestió amb més de 900 milions d’euros per fer una sèrie d’obres importants per al país. Hem estat pendents d’un informe.

¿Compliran el que s’ha acordat?

El dimoni està en els detalls. Complirem, els acords es compleixen. El president s’hi ha compromès i ho farem. Complirem però també ho han de fer des de l’altra banda. Si ens posem en la balança algú quedarà escaldat, i no ho vull fer.

¿Amb les eleccions es pot demorar?

Vull pensar que no hi ha problemes per la proximitat electoral; per part de la Generalitat no n’hi ha cap. A més hi ha moltes maneres de firmar, per exemple telemàticament. És un compromís, un acord polític definit i escrit. Podem allargar-ho com el xiclet, però està fet [la firma va tenir lloc divendres, de forma telemàtica]

El projecte delHard Rock també estava en la llista de pactes amb el PSC.

Per la nostra banda falten els informes d’Acció Climàtica i Empresa. N’estem pendents, s’ha de seguir el procediment, però qui aprova no és la consellera sinó la Comissió d’Urbanisme.

¿I quant a l’ampliació de la capacitat de l’aeroport del Prat? Barcelona Global ha presentat una nova proposta.

No l’he vist encara però l’acord amb el PSC era per a la millora de l’aeroport. Poso l’accent en la governança, que sigui un ‘hub’ internacional però que es preservin les zones protegides.

¿Quina és la seva opinió?

No em decantaré dient-li si m’agrada o no aquest projecte, hem de seguir el debat, el Govern tindrà la seva pròpia opinió. Aena té els seus interessos però el Govern ha de pensar en el model aeroportuari de Catalunya. Vaig sentint «ampliació de l’aeroport» i crec que aquesta no és la paraula. És una mala paraula que crea un marc mental. Hem de pensar en governança, internacionalització i respectant el que s’ha de respectar.

¿Quan es crearà la taula tècnica?

Tenim prou temps, s’està parlant amb molta gent. Tothom posa lícitament la seva proposta sobre la taula perquè vetllen pels seus interessos però el Govern ha de vetllar per l’interès general, que és la prioritat.

¿Què s’ha de fer amb Rodalies?

Ens mantenim amb incidències importants 8 de cada 10 dies. Podria relativitzar-ho però no vull. El 2022 hi va haver 18.000 trens amb afectacions. Això afecta l’estabilitat, la vida de la gent, la seva salut, l’emergència climàtica. Hem de posar fil a l’agulla, fer un acord polític en què hi hagi un traspàs de Rodalies a la Generalitat. Volem que funcionin com els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).

La xarxa dels FGC és més petita.

La nostra exigència és que Rodalies sigui puntual, fiable, accessible, sostenible. Ho volem tot: vies, trens, el que faci falta. Que no els preocupi, no ens fan por els reptes: que ens ho traspassin amb la transferència econòmica pertinent, ja els ho demostrarem. Com més a prop és una competència, millor es dona.

Notícies relacionades

Uninforme recent de la Cambra de Comerçrecorda el dèficit d’infraestructures.

Com a país tenim un infrafinançament històric. Volem continuar sent el motor del sud d’Europa i qui té la clau de la caixa no ens proveeix dels recursos necessaris.