BCN va arribar al novembre al rècord de 1.784 persones dormint al carrer

El problema del sensellarisme a Barcelona està en el punt de mira. Al diagnòstic del Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), del Departament de Drets Socials, que apunta que el 62% dels casos de sensellarisme a Catalunya són conseqüència de la crisi de l’habitatge, s’hi afegeix ara l’última xifra de persones que passen la nit als carrers de Barcelona: al novembre n’hi havia 1.784, segons diuen les dades de l’Ajuntament. És la xifra més alta mai registrada pel consistori i suposa un augment del 12,84% respecte al mes d’octubre.

L’augment és encara més pronunciat si es compara amb el mes de novembre de l’any passat, quan es van comptar 1.343 persones pernoctant a l’espai públic. És a dir, la xifra s’ha disparat un 33% en un any. No hi ha una raó senzilla per determinar per què s’ha produït un augment tan significatiu en només un mes. "És evident que el tema de l’habitatge està en l’equació", assegura la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, que dona la raó a l’estudi presentant pel CETIS.

Per a Fuertes, també tenen un paper en aquest increment les persones que tenen feina, però uns ingressos baixos, i finalment, factors de naturalesa individual. Aquí s’hi inclouen des de problemes de salut mental, addiccions o situacions d’irregularitat administrativa. Aquests suposen tan sols el 20% del total. Els casos "no són majoritaris", però "quan apareixen són molt visibles", remarca Fuertes.

El fenomen del sensellarisme a Barcelona, no obstant, va molt més enllà de les persones que pernocten a l’espai públic. Episodis com el de fa unes setmanes a l’assentament de Bac de Roda, que va ser desallotjat uns quants dies després que un incendi deixés dues persones ferides, recorden que encara hi ha centenars de famílies que viuen en habitatges inadequats.

En concret, l’últim recompte del consistori, del mes d’octubre, va comptabilitzar 62 assentaments i 48 locals amb una dinàmica d’assentament. Els assentaments, on l’Ajuntament calcula que viuen 330 persones, inclouen totes les barraques i construccions informals ensostrades. L’últim any, hi ha hagut un augment lleuger d’aquestes construccions, tot i que la xifra es manté bàsicament estable. Els locals, per la seva banda, són baixos ocupats on hi ha algun tipus d’economia informal. L’Ajuntament xifra en 206 les persones que viuen en aquest tipus d’infrahabitatge. En aquest cas, s’ha detectat un clar descens l’últim any.

Discrepa sobre aquestes xifres el coordinador de l’associació Amics del Moviment del Quart Món, David Espinós, que des de fa anys treballa en aquest tipus d’espais. "És impossible", assegura Espinós. "És qüestió de fer un volt per Barcelona: hi ha molts llocs on ja et fa la sensació que allà viu una família", reflexiona. A més, apunta que viure en un local no garanteix tenir més protecció que viure en una barraca: "Veiem locals amb cablatge en mal estat, o fins i tot sobreocupació", lamenta. L’investigador Albert Sales, de l’Institut Metròpoli i coautor de l’informe del CETIS Estratègies per abordar el sensellarisme, coincideix amb Espinós. "És absolutament impossible saber quants locals ocupats hi ha", resumeix. Diu que els 206 que té comptabilitzats l’Ajuntament són els que ja han sigut detectats i atesos pels serveis socials. Fuertes defensa que "no sempre les situacions d’infrahabitatge han de ser objecte d’entrada dels serveis socials". "És una mirada molt estigmatitzada. [...] Serveis Socials actua a demanda, no com una policia".

Un altre front és el de les agrupacions de tendes de campanya que últimament s’estan veient a diferents punts de la ciutat. La més gran està situada a la Zona Franca, on es concentren unes 80tendes. Sales explica que els agrupaments de tendes de campanya no es consideren assentaments, com els de barraques, però apunta que "tenir una tenda de campanya en una ciutat no és tenir un sostre".

Noranta-set menors

Entre tot aquest enrenou administratiu, una dada crida l’atenció: a l’octubre, 97 menors vivien en algun tipus d’assentament o local de Barcelona. L’Ajuntament assegura que cap d’ells dorm al carrer i que estudia cas per cas la situació de menors que resideixen en algun tipus d’infrahabitatge. "Els serveis socials sempre actuen des del vincle [amb les persones sense llar], però, quan hi ha menors, preval la seva protecció", explica la comissionada. La representant del consistori afegeix que, en general, les famílies agraeixen l’acompanyament de l’Administració. L’Ajuntament vigila "el seguiment de la salut" i de l’escolarització dels nens.

Per completar la fotografia del sensellarisme a Barcelona, no s’han d’oblidar totes les persones que passen la nit en els recursos residencials de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL). Segons el consistori, són 2.860 persones, que ocupen totes les places disponibles. "Ja fa anys que s’equiparen places disponibles amb places ocupades; s’assumeix que estaran plenes", explica Sales.

Notícies relacionades

Catalunya haurà de retallar les emissions un 31% fins al 2030

La grip ja satura els hospitals i centres d’atenció primària

Així, les llistes d’espera per accedir a un Centre de Primera Acollida (CPA) –que acostuma a ser la via d’entrada de les persones sense llar al circuit assistencial– són ara d’uns set mesos. El problema és que abans, assenyala Sales, després del pas pels CPA, una persona podia millorar lleugerament la seva situació econòmica i trobar una habitació a Barcelona. Però ara els preus ho fan "complicadíssim". "Tot acaba una altra vegada en el mercat de l’habitatge", denuncia Sales.

Els diferents centres de dia de l’Ajuntament van atendre el 2024 4.786 persones, i els centres d’higiene, 5.739. El consistori té fins a 175 professionals que treballen en equips de carrer especialitzats en l’atenció al sensellarisme. Per poder fer front a una demanda assistencial tan gran, la comissionada Fuertes aposta per una coordinació supramunicipal més àmplia.