La Generalitat aspira a executar tres de cada quatre obres projectades aquest 2022

Fins al setembre del 2022, segons el Departament d’Economia i Hisenda, l’Executiu ara en solitari de Pere Aragonès només ha executat un 32,1% del que havia pressupostat. Cal tenir en compte que aquesta dada, que apareix en els informes mensuals d’execució del Departament, únicament incorpora la inversió real de les diferents conselleries, l’Institut Català de la Salut (ICS) i Catsalut, però no de les 200 empreses públiques que, tot i que amb pressupostos moltes vegades menors, també sumen, adverteixen fonts d’Economia.

Valorar números absoluts

Aquesta xifra del 32,1% és lleugerament inferior a la que s’havia donat el 2021, que va ser del 35,7%. El 2020 va ser del 38,1%; el 2019, del 42,3% i, el 2018, del 48,4%. Amb tot, cal valorar els números absoluts perquè el percentatge superior d’un any no comporta que obligatòriament es destinin més diners. Per exemple, l’execució d’aquest any del 32,1% suposa 350,6 milions, mentre que el 35,7 del 2021 a aquestes altures representaven 319,4 milions d’euros.

Una de les peculiaritats, entre moltes d’altres, d’aquest 2022 és que aquest any s’han pressupostat de cop tots els fons Next Generation assignats a data de desembre del 2021, independentment del període d’execució (en alguns casos, com els del Mecanisme de Recuperació i Resiliència s’allarguen fins al 2026).

El «vici» de pressupostar molt

Fa dues setmanes, la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), durant la presentació de l’informe de licitació d’obres a Catalunya del tercer trimestre d’aquest any, va alertar que la situació, de nou en aquest exercici, era preocupant. Va recordar que el Ministeri de Transports només ha executat fins al 30 de juny un 16% del pressupostat per al 2022, concretament un 15,78% (o sigui, s’han gastat 348,38 milions d’euros dels 2.207 previstos).

Va aprofitar per lamentar el comportament executor de l’Estat i va assegurar que des del 2015 la seva mitjana d’execució a Catalunya havia sigut del 60%, mentre que la mitjana a la resta comunitats autònomes escalava fins al 75%. En una conversa amb aquest diari, el seu president, Lluís Moreno, s’ha queixat que les dades sobre el grau de compliment de les administracions sempre costen d’obtenir: «Són molt reservades i, quan surten, es confirma que el seu vici és pressupostar molt i complir poc», va assegurar.

Estimacions pessimistes

Moreno tem que, en els dos mesos justos que queden per acabar l’any, el panorama no variï gaire i que, segons els seus càlculs, l’executat per l’Estat assoleixi a tot estirar el 40% i, en la Generalitat, el 65%. El que més angoixa el sector, que acumula tancaments d’empreses, és la volatilitat dels preus de les matèries primeres com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna.

El Govern central ha actualitzat aquests imports per adaptar-se a la realitat econòmica dels contractistes i la Generalitat ha fet el mateix, tot i que l’alentiment dels processos per aquest estira i arronsa també ha perjudicat probablement el grau d’execució dels treballs.

«Monitoritzar» els projectes

Notícies relacionades

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Endesa vol «seguretat jurídica» davant l’oposició a les renovables

Fonts del sector expliquen que, fins que no es va produir aquesta revisió de preus, en algunes ocasions les adjudicatàries mantenien una activitat mínima a les obres, per exemple, d’una estació, a l’espera que l’administració afectada aprovés els nous costos i els sortís a compte continuar.

Però, ¿com resoldre el decalatge entre el que es pressuposta i el que s'executa? El professor d’Economia i director de l’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona (UB), Daniel Albalate, considera que s’ha de «monitonizar» més els projectes. «És important realitzar una avaluació ex ante, prèvia a l’inici, per valorar els riscos possibles i també durant l’execució», proposa. D’aquesta manera la distància entre els anuncis i la realitat es reduiria.