Urbanisme

La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella

L’illa amb cinc escales deshabitades es reduirà a runa en els pròxims dos mesos per construir nous edificis i plantar zones verdes que culminaran el complex universitari.

La universitat ha hagut d’esperar que es desallotgés del tot abans de prendre la finca

La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella
3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’últim vestigi militar sense enderocar ni remodelar-se que ha perdurat a la Ciutadella és a punt de desaparèixer. Les tasques prèvies a la demolició van començar a inicis d’estiu a l’illa que, més d’un segle i mig després d’erigir-se, ha continuat dreta en un tram del carrer Wellington, just davant de l’entrada del Zoo.

Es tracta de les últimes cinc escales ja deshabitades que van allotjar familiars dels membres de l’Exèrcit destinats a les casernes de Jaume I i Roger de Llúria, aixecades després d’enderrocar-se la fortalesa ideada per reprimir la ciutat des dels anys posteriors a la Guerra de Successió, al segle XVIII, i fins que es va esborrar del mapa el 1868. Està previst que l’immoble de vivendes –en greu estat– s’enderroqui per complet per ampliar instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), titular de l’antic complex castrense des de fa 33 anys.

El vetust bloc de pisos tampoc pertany ja a l’Estat, sinó que el Ministeri de Defensa el va cedir el 1992 juntament amb la resta de dependències del clausurat aquarterament perquè el campus universitari es creés. Després de l’impuls inicial que va portar a convertir les casernes en edificis docents que allotgen les facultats d’Economia i Empresa, Ciències Polítiques i Socials, Humanitats i Dret, la UPF comença ara a acabar la reconversió de les construccions militars hereves de la malvolguda fortificació, símbol d’opressió a Barcelona, en un nucli consagrat al saber. "Amb aquest últim gest, culminem la nostra intervenció en el campus de la Ciutadella i complim amb una de les missions primigènies que tenim, que és transformar també el nostre entorn", explica el vicerector adjunt de la UPF, Pablo Pareja.

Abans de prendre la finca, la universitat ha hagut d’esperar que es desallotgés del tot, cosa que ha costat unes tres dècades des que se li va traspassar la propietat. L’últim domicili habitat va quedar buit fa tres anys, quan el va abandonar l’única dona que es mantenia a l’immoble. Era neta d’un militar i va residir sola en un pis des que l’altra família establerta se’n va anar fa uns sis anys.

Una solució raonable

"Eren persones que hi vivien prèviament a l’arribada de la universitat, se’ls havia de respectar i s’havia de trobar una solució raonable per a elles, cosa que formava part del compromís de cessió de l’espai el 1992", recorda Pareja. Comenta que, durant tot el lapse transcorregut fins que l’edifici ha quedat desert, alguns habitants "han desaparegut i s’ha negociat amb altres, que han traslladat la seva residència".

Amb la demolició, la universitat obtindrà un descampat d’uns 3.300 metres quadrats per créixer al costat de la parcel·la on va ser el Mercat del Peix, on s’aixecaran els tres edificis de la Ciutadella del Coneixement. Es preveu que els centres d’investigació estiguin acabats en el primer trimestre del 2027 i vagin ocupant-se progressivament. A diferència del pol científic, que reunirà uns 1.200 investigadors, queda per concretar els usos del solar que la UPF guanyarà.

Notícies relacionades

"Per ara, no està decidit què hi anirà exactament, però sí que hem de cobrir algunes necessitats d’espais", observa Pareja. La UPF parteix amb la premissa de "crear uns espais que permetin un diàleg molt més fluid entre els departaments" de la institució, indica el dirigent universitari.

En concret, la universitat pensa que un sector de les noves dependències allotgi estudiants de doctorat. "No tenim gaires espais on puguin treballar i són un grup bastant nombrós, de més de mil persones", xifra Pareja. "També haurem d’habilitar alguns espais perquè els estudiants puguin interactuar més entre ells", afegeix. En aquest sentit, es reserva plantar zones verdes en un 30% del terreny. "Som un campus urbà, no tenim gaire gespa com altres universitats".