Courtois maquilla una sacsejada

Aquesta seria una crònica molt diferent si el porter del Reial Madrid no fos Thibaut Courtois. Seria, segurament, el relat d’una golejada que evocaria aquella contra l’Atlètic, la de més enllà contra el PSG, que revitalitzaria tots els fantasmes del passat recent del Madrid de Xabi Alonso i el seu dèficit, a excepció del clàssic, en tots els partits importants. Com que el porter del Madrid és Courtois, ahir a la nit un inspiradíssim Courtois, cinc grans parades escandaloses, aquesta és la crònica d’una derrota mínima.

I, és clar, no és a priori un gran drama perdre per un sol gol a casa del Liverpool. Ni per al Reial Madrid ni per a ningú. Però la carcassa del resultat amaga una sacsejada incontestable, només mitigada, escrit queda, per l’excel·lència del millor porter del món. Dissimula l’1-0 final l’evidència d’un Madrid al qual sempre li van faltar dues velocitats en defensa i en atac, que no va tenir recursos tàctics per evitar la submissió, que va tornar a veure la seva gran estrella, un Kylian Mbappé en moments crítics aquesta temporada, perduda en una gran cita.

Una nit imprescindible per a un Liverpool fins ara en crisi que el cap de setmana visita el Manchester City. Un nou senyal d’alarma per a un Madrid en el qual van fallar massa coses, començant per la banqueta. També per al futbol espanyol, que comença a acumular massa derrotes contra clubs de la Premier League: només el Newcastle-Barça s’ha decantat del costat dels equips de LaLiga en els enfrontaments directes d’aquesta Champions.

L’onze del clàssic

Xabi Alonso no necessitava que ningú li expliqués el que implica Anfield, un lustre d’historial sobre la seva gespa, com tampoc requereix magisteri sobre la banqueta del Reial Madrid. Si de Mourinho va aprendre l’eficàcia a curt termini de l’autoritarisme, amb Ancelotti va comprovar que la mà esquerra condueix a un èxit superior. Per això es va empassar saliva amb Vinícius, per això va recórrer en el clàssic a l’invent de Camavinga com a extrem dret per buscar l’equilibri entre l’ego dels seus prohoms i les necessitats del col·lectiu.

Contra el Liverpool, un altre rival de primer ordre, un altre clàssic, tal com va dir el mateix tècnic, va repetir recepta. El previsible, per molt que a Anglaterra es deixessin suggestionar pel morbo de la tornada d’Alexander-Arnold, esbroncat per Anfield quan va comparèixer des de la banqueta. En la primera part, no obstant, ni es va percebre la presència del francès, ja que tot el relat del partit es va dictar pel sector contrari del camp.

Allà, Carreras es reivindicava com el millor fitxatge estiuenc del Madrid, assecant un tòtem com Salah. Allà, Vinícius empenyia un Reial Madrid sense veu en la medul·lar, engabiat Arda Güler pels atlètics centrecampistes d’Arne Slot. Els mateixos que, amb la seva ferotge pressió, omplien de dubtes amb la pilota un Huijsen tendre i nerviós.

Va ser precisament un error del central espanyol el que va canviar el compàs del duel. Courtois va aparèixer com el que és, el millor porter del món, potser de la dècada, perquè Szobozslai no capitalitzés l’error de Huijsen. I allà el Liverpool es va envalentir, i va forçar el belga a firmar unes altres dues grans parades, una altra a l’hongarès, una tercera a MacAllister, perquè el 0-0 continués sent la llei al descans.

Polèmica en el VAR

Aquest quart d’hora al final va deixar el Reial Madrid amb el gest tort. I va poder ser encara pitjor, ja que la pilota va impactar a la mà de Tchouaméni en una acció que Kovács, en primera instància, va assenyalar fora de l’àrea. En realitat, l’acció havia sigut dins, però en la revisió en el VAR va decidir que no era punible: estant a tot just 10 centímetres del seu abdomen, el penal semblava un càstig excessiu.

Alonso va mirar de canviar el to al partit enrocant Camavinga i Güler. Abans que pogués testar l’efectivitat del seu moviment, que va resultar nul·la, potser contraproduent, Courtois va tornar a erigir-se com l’heroi de la nit, frustrant el gol red en dos córners consecutius. No el va ajudar que Alonso designés Vinícius com a marcador de Van Dijk, però fins i tot amb això pot, el belga.

Notícies relacionades

El PSG cau contra el Bayern i perd per lesió Dembélé i Achraf

Detectats obrers turcs sense papers a l’obra del Camp Nou

Ja no va poder, però, com culpar-lo, amb un cop de cap de Mac Allister a l’àrea petita, després d’una falta lateral botada per l’omnipresent Szoboszlai, que va destapar el marcador a l’hora de partit. Era el just premi a la superioritat del Liverpool, sempre amb un parell de marxes més en el partit.

La necessitat del Madrid per empatar a penes es va manifestar en un xut desviat de Mbappé, mentre a l’altra punta va tornar a aparèixer Courtois per mantenir amb vida el partit. Va imperar al final l’1-0, un resultat enganyós que no tapa les costures d’aquest Reial Madrid.