Test psicotècnics, CV com en les empreses i molta IA: així són les noves oposicions que estudia implantar la Generalitat

L’Executiu que presideix Salvador Illa té pendent tramitar al Parlament la nova llei d’ocupació pública per aprovar-la, que podria vehicular part d’aquests canvis suggerits, que, juntament amb supressions de tràmits, reducció de temps per a autoritzacions empresarials o una nova regulació del directiu públic, busquen adaptar els ritmes i rols de la Generalitat als temps actuals. Tot el que involucra les oposicions serà part d’aquest canvi, si bé les propostes del CETRA no necessàriament es poden veure traslladades a les propostes que faci seves el Govern, i el contingut final, així com l’abast i temps de desplegament, pot estar subjecte a canvis.

El Govern té pendent dissenyar una nova llei de funció pública i algunes pistes del camí que pretén agafar són al document de 691 pàgines que han elaborat els experts del CETRA. Els tecnòcrates que assessoren l’Executiu són partidaris de virar cap a un procés de reclutament més àgil, que desterri els desavantatges de les actuals oposicions i permeti treure aquelles places que més interessen cobrir a l’Administració i assignar-les més ràpid i a algú adequat per al lloc.

És per això que des del CETRA proposen testejar el següent esquema. Seria un procés de selecció en tres fases. En la primera, el candidat hauria de realitzar un test psicotècnic que «avaluï la capacitat d’adaptació i aprenentatge» i que actuï com a «primer filtre eliminatori», així com enviar un currículum, com si es postulés per a l’empresa privada, i aquest seria filtrat per la intel·ligència artificial.

Després, es passaria a una segona fase, en la qual aquells que superessin el primer filtre realitzarien algun tipus de prova pràctica, en comptes de «proves memorístiques» per demostrar la seva idoneïtat i motivació. I aquells que es classifiquin per a una tercera volta passarien a realitzar un curs selectiu a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). Els canvis plantegen també diversos canvis terminològics, com substituir el clàssic «tribunal» per un «comitè avaluador multidisciplinari».

La reforma pretén que l’entrada a l’Administració sigui diferent, així com el rol de les persones una vegada ja siguin dins. Directament, els experts del CETRA plantegen eliminar l’actual sistema d’escales que regeixen dins dels cossosfuncionarials. Ara cada empleat és dins d'un grup –A1, A2, B, C1 i C2– i dins d’aquest grup un nivell –que pot oscil·lar del 8 al 30–. La proposta passa per suprimir els nivells i quedar-se només amb els grups.

També passa per promoure la progressió horitzontal, és a dir, generar mecanismes per cobrar més però seguir en el mateix lloc. Una de les crítiques a l’actual sistema és que, per millorar el sou, la via més ràpida que tenen els funcionaris és promocionar de categoria, cosa que els treu d’unes competències i els col·loca en d’altres. Ara, per accedir als augments, també es podria acreditar «creixement professional» via «aportacions rellevants» o cursos de formació, entre d’altres.

Els experts del Govern són conscients de l’oposició que pot generar aquest canvi en els actuals funcionaris, ja que fa molts anys que impera l’actual model i els funcionaris han planificat les seves carreres segons aquest model. També reconeix que els canvis comporten potencials riscos per a l’accés a places amb les «garanties d’objectivitat i transparència» que assegura l’actual esquema, igual com pot incrementar el nombre d’impugnacions judicials per part dels descontents no promocionats.

Reformular la mobilitat geogràfica és un altre dels pilars de la reforma. En aquest sentit, els experts veuen necessari augmentar la transparència de la relació de llocs de treball, és a dir, anar actualitzant de manera més ràpida i accessible quins llocs de treball hi ha a l’Administració, quins estan ocupats i quins no i quins dels ocupats ho estan per personal temporal. Aquest últim punt és d’especial interès per als treballadors públics amb plaça i que estan interessats a canviar-la per una altra.

En aquest sentit, els experts proposen condicionar la mobilitat geogràfica a la motivació pel nou lloc de treball amb «possibilitat de mòduls formatius, proves específiques o estades temporals per facilitar el canvi». I és que un problema que té ara mateix la funció pública és que una part de l’assignació de llocs de treball no es produeix partint del criteri d’on cada empleat públic és més eficient, sinó on a cada empleat públic li va millor treballar, ja sigui per proximitat al seu domicili o per altres condicions laborals o salarials.

Els experts del Govern són conscients que, en el seu intent per reduir la burocràcia, poden acabar engreixant-la. Prova d’això és que planteja crear una nova «unitat de planificació de personal», que s’encarregui de «definir el relleu generacional» que es produirà a tot el sector públic –al llarg de la pròxima dècada gairebé la meitat del personal es jubilarà– i perfilar els llocs de treball que es necessitaran a mesura que canviï la tecnologia i les necessitats socials.

Diuen que aquesta unitat depèn de la Conselleria d’Economia i estimen que podria requerir una inversió en personal de fins a dos milions d’euros anuals. La seva proposta és que arrenqui articulada en una subdirecció general amb cinc efectius: un comandament especialitzat en la matèria i amb competències directives i quatre tècnics superiors especialitzats, però adscrits al cos general de gestió.

No obstant, per evitar un hiperdesenvolupament burocràtic, també plantegen que per cada nova unitat administrativa creada, el Govern n’ha d’eliminar una altra que estigui «obsoleta».

La comissió d’experts advoca per introduir més flexibilitat i agilitat dins de l’Administració a través de dues figures. D’una banda, proposen crear una nova figura que anomenen «consultors interns». Aquests busquen substituir els consultors privats que molts departaments contracten per assessorar-los a l’hora de reestructurar processos i que costen milions d’euros als contribuents i se’n van a grans corporacions –Big Four–.

Notícies relacionades

El comerç es bolca en la botiga física en plena efervescència digital

La senzillesa i la immediatesa propulsen Bizum

Ara, l’Executiu d’Illa té sobre la taula la possibilitat de crear una figura de «consultor intern», i contractarien de forma directa i temporal –entre sis mesos i tres anys– perfils que no tenen entre les seves files i als quals la Generalitat s’obre a remunerar més que el seu personal fix. Malgrat la possibilitat que aquesta nova figura obri la porta a ‘treballadors de segona’ i cronifiqui uns índexs de temporalitat, els experts titllen aquests llocs de treball de «superjobs» i pretén topar el seu pes entre els empleats públics al 20%, si bé en una primera fase el límit seria del 5%.

Una altra nova figura que plantegen crear són una espècie de cèl·lules autònomes hiperespecialitzades de funcionaris que bategen com «equips d’alt rendiment». Aquests els formarien empleats públics amb plaça, d’alta qualificació i de perfils variats que poguessin estar un temps concret desenvolupant una tasca i, quan el projecte finalitzés, tornar als seus llocs o vincular-se a un nou projecte.