Funció pública

El Govern ofereix als funcionaris apujar-los el sou al mateix nivell que l’IPC fins al 2028

El ministre Óscar López trasllada als sindicats un esquema d’increments que combinarà una part fixa i una altra de variable, «de tal manera que els empleats públics no perdin poder adquisitiu»

El Govern ofereix als funcionaris apujar-los el sou al mateix nivell que l’IPC fins al 2028

EL PERIÓDICO

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern i els sindicats majoritaris en la funció pública han començat a negociar com apujaran els sous de més de tres milions d’empleats públics durant aquest any i els venidors. I els negociadors del Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública han ofert un increment a tres anys que permeti als empleats públics almenys mantenir el seu poder adquisitiu. Fonts sindicals consultades expliquen que el full de ruta plantejat pel Govern fixa una revalorització fins al 2028 i que la pujada salarial pendent per a aquest any es negociarà a part i tindrà un caràcter particular. La negociació entre el Ministeri i les federacions estatals que ha arrencat aquest dimecres fixa els paràmetres que després hauran d’aplicar la resta d’administracions, des de les autonomies fins als municipis.

«L’objectiu és establir un marc plurianual que inclogui increments salarials vinculats a un component fix i un altre de variable, de tal manera que els empleats públics no perdin poder adquisitiu», ha manifestat el Ministeri en un comunicat emès després de la reunió. L’equip d’Óscar López no ha especificat si el format final inclourà una clàusula cada any per equiparar la pujada salarial dels empleats públics a la inflació, com passa amb les pensions contributives, o tindrà una clàusula de tancament perquè a final del període el Govern de torn –sigui del color que sigui, ja que el 2028 aquesta legislatura ja estarà vençuda– hagi de corregir la diferència amb una paga extraordinària.

Óscar López /

EP

No és casualitat que les negociacions per a nous increments salarials arrenquin ara. A la primavera ja hi va haver un conat negociador per part del Govern, si bé aquest no va tenir més recorregut i avui dia el ministre López torna a intentar-ho, amb l’horitzó dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2026 com a element clau. En paral·lel, els sindicats s’han anat mobilitzant ja per reclamar tant aquest acord de pujades per als anys venidors, com l’increment que se’ls deu per a aquest curs. Perquè des del gener a la funció pública els sous estan congelats i sobre la taula hi havia una amenaça de vaga general en els serveis públics per al desembre. «Aquesta pressió ha donat el seu fruit», han considerat des de CCOO.

«Hem deixat clar que l’any 2025 ha de tenir ben diferenciada la pujada salarial, no estem disposats a una congelació», ha afirmat la portaveu d’UGT Isabel Araque. «Exigim que la pujada del 2025 sigui immediata i amb efectes retroactius al gener d’aquest any», ha declarat el secretari d’acció sindical de CSIF, Francisco Lama.

La d’aquest dimecres ha sigut una primera presa de contacte i ara les parts s’han fixat un calendari de reunions per mirar de tancar un acord, que per ara no està clar quan s’aplicaria si s’assoleix. El Govern té potestat per legislar i apujar el sou als seus empleats sense el plàcet de tots o part dels sindicats, si bé habitualment s’ha acabat arribant a acords unànimes o parcials amb les centrals.

Pendents dels PGE

Els empleats públics a Espanya estan amb el sou congelat des que va començar l’any. I és que l’anterior acord plurianual d’increments va vèncer el 2024 i la falta de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) –els actuals són els prorrogats des del 2022– ha complicat a l’Executiu de Pedro Sánchez tenir marge per negociar-ne un de nou. Ara, el Govern fa un nou intent de pactar una pujada de salaris, en un context polític turbulent.

Notícies relacionades

La pretensió públicament manifestada per Sánchez i els seus ministres és la d’intentar aprovar uns nous comptes públics per a l’any que ve. I en les mateixes quedaria recollit aquest acord plurianual que tracta ara de pactar amb els sindicats. Si els comptes prosperen, el compliment de l’acord podrà ser automàtic, però si fracassen, la capacitat de l’Executiu per complir els seus compromisos queda limitada –no bloquejada, però sí coartada–. L’Executiu encara està definint aquests nous Pressupostos i, a data d’avui, no compta amb prou suports parlamentaris per aprovar-los.

«El pacte a què la funció pública vol arribar amb les centrals sindicals contempla, a més, un conjunt de millores organitzatives, així com continuar avançant en la consolidació de drets dels empleats públics», ha publicitat el Ministeri en el seu comunicat. L’anterior acord plurianual –que van firmar dos dels tres sindicats més representatius (CCOO i UGT), mentre que el va rebutjar CSIF– ja incloïa diverses millores organitzatives, si bé no totes s’han acabat aplicant. És el cas de la promesa de reduir la jornada laboral dels empleats públics de les actuals 37,5 hores setmanals a les 35 hores setmanals. En l’Administració General de l’Estat (AGE) no aplica, així com en la gran majoria de serveis autonòmics.