Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat una querella per haver sigut espiat en el marc de l’operació Catalunya. La denúncia va dirigida contra l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; el seu número dos, Francisco Martínez; també l’exministra i exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal; diversos dirigents de la Policia Nacional, així com contra l’empresa responsable del programa Pegasus. Mas els acusa d’organització criminal continuada, falsedat documental, malversació, revelació de secrets i lesió de drets fonamentals.

L’expresident ha fet aquest anunci després que la setmana passada el grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab donés a conèixer nous detalls sobre com va ser espiat amb el programa Pegasus. El postconvergent hauria rebut infeccions al seu telèfon mòbil durant cinc anys, concretament entre juliol del 2015 i maig del 2020, quan encara era president de la Generalitat.

L’expresident ja va avançar la setmana passada, durant la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés dels Diputats, que presentaria aquesta querella, i va al·legar que es veia amb l’«obligació» d’aportar el seu «granet de sorra» a la «millora de la democràcia espanyola». Mas no descarta ampliar la denúncia també altres dirigents del Govern de l’època, com l’expresident Mariano Rajoy i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.

Segons l’informe de Citizen Lab, el telèfon mòbil de l’expresident hauria rebut 32 infeccions, la majoria coincidint amb actes o reunions polítiques importants durant el procés.

El 14 de juliol del 2015, quan es va produir la primera infecció detectada, va ser el dia que CDC i ERC van arribar a un acord per presentar-se conjuntament, sota la marca Junts pel Sí, a les eleccions catalanes d’aquell mes de setembre. Després d’aquella data, es van anar succeint més infeccions, també en dies clau.

Per exemple, el 3 d’agost del 2015 va ser quan Mas va anunciar la convocatòria d’eleccions plebiscitàries, el 27 de setembre, es va celebrar la jornada electoral; el 4 de juliol del 2016, Mas es va reunir amb el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont, i el febrer del 2020 coincideix amb una altra trobada amb Puigdemont, aquesta vegada a Waterloo (Bèlgica).

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Sánchez convoca una Conferència de Presidents a Barcelona el proper 6 de juny

Mas és la primera víctima documentada a Espanya i la segona a tot el món, per darrere de la periodista mexicana Carmen Aristegui. No obstant, el conegut com a Catalangate, el cas d’espionatge a líders independentistes amb el programa Pegasus, afecta uns 65 polítics i membres de la societat civil catalana.

El ‘software’ Pegasus pot treure tota la informació d’un telèfon mòbil infectat, des de converses a imatges o documents de la terminal, alhora que pot activar el micròfon o la càmera del dispositiu.