La telemedicina redueix en un 54% la mortalitat de la insuficiència cardíaca gràcies a la detecció precoç de símptomes lleus

La telemedicinaredueix un 54% la mortalitat dels pacients amb insuficiència cardíaca, una de les malalties cròniques més prevalents, i fins i tot un 70% els episodis de descompensació. El cor de la persona amb insuficiència cardíaca crònica no bomba sang rica en oxigen a la resta del cos de manera eficient. «Com totes les patologies cròniques, la insuficiència cardíaca cursa brots, i aquests brots són les anomenades descompensacions, que es produeixen sobretot per retenció de líquids, que, al seu torn, causa ofegaments. Això acaba impactant en el sistema sanitari perquè requereix hospitalitzacions», explica a aquest diari el doctor Sergi Yun, expert en ‘eHealth’, membre de la Unitat Multidisciplinària d’Insuficiència Cardíaca Comunitària (UMICO) i del Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Bellvitge. L’experiència mostra que, després d’un ingrés hospitalari per una descompensació, aquests pacients tenen risc de patir diversos esdeveniments en els següents sis mesos.

Un estudi pioner d’aquest hospital, juntament amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), demostra que les eines de telemedicina poden transformar la gestió de la insuficiència cardíaca: la combinació de la telemonitorització i la teleintervenció redueix en un 54% la mortalitat cardiovascular i un 70% els episodis de descompensació en aquests pacients. Els resultats d’aquest assaig, anomenat ‘Hermes’ (Heart failure Events reduction with Remote Monitoring and eHealth Support), que va ser realitzat entre el 2018 i el 2022 en 506 pacients hospitalitzats per descompensació d’insuficiència cardíaca en 10 centres d’Espanya, acaben de ser publicats a la revista ‘The Lancet Digital Health’.

Una app mòbil

Aquest assaig va incloure la creació d’una app mòbil perquè els pacients poguessin enviar dades cada dia des de casa seva, cosa que va permetre als metges rebre la informació en temps real i fer-los un seguiment, una cosa que va resultar ser clau. «Les hospitalitzacions resten qualitat de vida, empitjoren el pronòstic i tenen un cost sanitari. Tot i que en els últims anys es van crear les unitats especialitzades en insuficiència cardíaca, quedava una necessitat no coberta d’organitzar millor l’atenció dels pacients més vulnerables, que són aquests que surten d’una hospitalització», assenyala el doctor Yun. Així, Bellvitge es va proposar abordar aquesta realitat «mitjançant solucions digitals», és a dir, mitjançant l’ús d’aquesta app i de videoconferències. «Volíem veure si això podia millorar els resultats de salut, en aquest cas, els esdeveniments clínics i la qualitat de vida», afegeix.

El problema d’aquest tipus de pacients crònics és que, quan es descompensen, «no hi ha una altra manera d’actuar que no sigui ingressant-los amb un tractament endovenós mitjançant una hospitalització convencional». Així que els professionals van optar per «optimitzar tot l’engranatge de detecció precoç d’aquestes complicacions per poder ajustar-lo». A través de la teleintervenció (el control de pes diari, el control arterial i el control de símptomes mitjançant videoconferència), van veure que s’aconseguien «resultats molt importants» en descompensacions i morts.

«Vam aconseguir, a més que el pacient tingués més control de la seva malaltia, més sensibilització sobre aquesta, més empoderament al conèixer tot el que li passa i una sensació d’estar més cuidat. A la mínima alarma, s’activa tot», explica Yun. Segons ell, la tecnologia mòbil no s’havia provat mai en aquest segment de la població (pacients que van patir una descompensació). «Aquest és el primer estudi que monitoritza això i creiem que la solució digital és la més idònia per a aquests malalts».

«Símptomes lleus» inadvertits

Com explica per la seva banda el cap de Cardiologia de Bellvitge, Josep Comin-Colet, abans que hi hagi descompensacions en els pacients amb insuficiència cardíaca crònica, es produeixen «petits canvis» en les seves condicions vitals i «símptomes lleus» que poden passar inadvertits. «Tenir un sistema que controli per exemple la pressió arterial, que capti aquests símptomes més precoços, permet als professionals avançar-se a les recaigudes», certifica. Comin-Colet assegura que les eines de salut digital, com la telemedicina, ajuden a millorar els resultats clínics no només en aquesta malaltia, sinó també en altres malalties cròniques com les respiratòries o la inflamació per dolor, si bé encara falta recerca sobre això.

Creu, a més a més, que la telemedicina és fàcilment aplicable, entre altres coses perquè moltes persones grans ja tenen un ‘smartphone’. A més, aquestes eines s’han «abaratit» molt, per la qual cosa són «implementables» dins del sistema.

10 hospitals espanyols

L’assaig ‘Hermes’ ha inclòs 506 pacients hospitalitzats per descompensació d’insuficiència cardíaca en 10 centres espanyols: l’Hospital de Bellvitge, el Clínic de València, el Central d’Astúries, el Puerta de Hierro, el de Manises, el Virgen de la Victoria, l’Arnau de Vilanova, la unitat d’Atenció Primària Delta de Llobregat, l’Hospital de Viladecans i el Moisés Broggi.

Els resultats són concloents: en el grup que va utilitzar eines de telemedicina, es redueix dràsticament el risc de nous esdeveniments cardiovasculars, hospitalitzacions i reingressos, i es passa del 41% en el grup en seguiment convencional al 17% en el grup en seguiment basat en mHealth.

L’estudi ‘Hermes’ ha sigut clau per impulsar el projecte eOSS (eHealth Based operative support system), desenvolupat per la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Comunitària de l’Hospital de Bellvitge, amb la participació de la Gerència d’Atenció Primària i Comunitària (Gapic) Delta.

Notícies relacionades

La telemedicina després de la covid: «Hi ha coses que s’han de visitar sempre».

El consum de cocaïna i alcohol es cronifica a Catalunya i representa ja el 80% dels tractaments del Projecte Home

En el marc d’aquest projecte, s’ha creat una aplicació mòbil que permet als pacients enviar diàriament des de casa dades biomètriques com el pes o la tensió arterial, així com respondre un breu qüestionari sobre el seu estat de salut, accessible per a tothom, independentment del seu nivell tecnològic o situació socioeconòmica. Aquestes dades es processen en temps real gràcies a la integració amb el sistema clínic SAP, i ofereixen una visió completa que permet realitzar una intervenció al rebre l’alerta de l’usuari i, d’aquesta manera, prevenir complicacions greus.

El desenvolupament d’aquesta aplicació, liderada per la Direcció de Sistemes d’Informació de la Gerència Hospitalària Bellvitge-Viladecans i dels àmbits d’Atenció Primària Metropolitana Sud i Penedès de l’Institut Català de la Salut (ICS), ha sigut completat en tan sols sismesos. Ara ja s’està provant en pacients que han sigut ingressats a Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge i a l’EAP San José de la GAPiC Delta, amb una perspectiva d’escalabilitat en altres centres hospitalaris, Equips d’Atenció Primària (EAP) i territoris de l’ICS.