Tributació

La fórmula fiscal de Foment: suprimir l’impost de patrimoni i fer aflorar l’economia submergida

L’organització presidida per Sánchez Llibre aposta per abaixar impostos i recaptar-ne més mitjançant la lluita contra el frau

  • La patronal catalana proposa al Govern que faci aparèixer 33.000 milions en tributs no declarats amb un pla a quatre anys

La fórmula fiscal de Foment: suprimir l’impost de patrimoni i fer aflorar l’economia submergida

JOAN CORTADELLAS

6
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La reforma fiscal, que el Govern preveu posar en marxa l’any que ve, ha suscitat discrepàncies entre els socis socialistes i podemites de l’Executiu i ha fet que Foment del Treball es mogui per realitzar les seves aportacions al debat basades a combatre l’economia submergida i suprimir l’impost del patrimoni, entre altres mesures.

«Ara és l’hora d’abaixar impostos. No falten impostos sinó contribuents», aquesta ha sigut la taxativa conclusió del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, durant la presentació del ‘Llibre verd sobre la reforma fiscal’ elaborat per una vintena d’experts congregats fa gairebé un any per la patrona catalana. Aquest grup de treball ha entregat les seves conclusions abans que ho faci la comissió d’experts també el 2021 pel ministeri d’Hisenda, que ho farà abans d’acabar aquest mes i que treballa a consensuar receptes per a l’harmonització fiscal entre autonomies, un dels objectius del Govern.

Foment conclou que la qüestió no és apujar impostos perquè tributin més els qui ja ho fan. En els últims 10 anys, recorden, la pressió fiscal (el pes dels impostos en l’economia) ha pujat 5,1 punts del PIB, mentre que la mitjana europea ho ha fet en només 2,1 punts. Segons el parer de Sánchez Llibre «no hi ha una fiscalitat més baixa sinó que hi ha menys compliment. La solució és fer que els que avui no paguen paguin» i potenciar una «fiscalitat competitiva i reforçar l’Estat del benestar».

En aquesta línia, una de les propostes essencials consisteix a reclamar al Govern un pla estratègic a quatre anys per fer aflorar 10 punts de l’economia submergida, amb un augment de recaptació equivalent al 3,5% del PIB, 33.000 milions d’euros i 1,5 milions d’assalariats que en l’actualitat treballen en l’economia irregular. Ha recordat que les dades de diferents organismes internacionals, com l’OCDE, estimen que l’economia submergida a Espanya se situa entre el 22% i el 25% del producte interior brut (PIB) i que els governs haurien de reconèixer aquest fet. Com a conseqüència d’això ha defensat fer aflorar més contribuents i així Espanya se situaria més pròxima a la mitjana europea.

La patronal catalana també destaca que els impostos sobre el capital i la propietat a Espanya se situen per sobre de la mitjana europea, mentre que els que recauen sobre el treball (salaris) són menors: 50,5% davant el 52,2% en la zona euro. Això, afegeixen, es deu a una taxa d’atur elevat «i a un alt volum d’economia submergida (10 punts per sobre de la mitjana europea). I remarquen que els patrons, en canvi, paguen càrregues equivalents al 9% del PIB, davant una mitjana del 8,2% de la UE i del 8,5% a la zona de l’euro. Els impostos sobre el consum, per la seva part (per exemple l’IVA) només representen el 9,4% del PIB davant l’11% de la mitjana europea.

Crítiques

Les conclusions d’aquest grup d’experts, que es traslladaran a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i a la CEOE, s’avancen a les de la comissió d’experts constituïda pel Ministeri d’Hisenda, que ha d’entregar el seu llibre blanc abans d’acabar aquest mes i es troben discutint l’apartat de l’harmonització fiscal entre autonomies amb impostos cedits com el de patrimoni o successions.

Foment, juntament amb la CEOE, va arribar a portar davant el Defensor del Poble l’impost del patrimoni perquè l’impugnés davant el Tribunal Constitucional, però la iniciativa no va prosperar. La patronal catalana també ha sigut molt crítica amb la fiscalitat del Govern i ha denunciat que aquesta pot provocar deslocalitzacions de la indústria.

Sánchez Llibre ha defensat suprimir l’impost del patrimoni, que «és confiscatori i perjudica l’estalvi i la inversió i penalitza el creixement econòmic». Al seu torn reclamen a la Generalitat que, mentre no es declari inconstitucional el tribut plantegi una bonificació del 100% com en altres autonomies, per exemple Madrid. Actualment Catalunya recapta més del 45% total que es percep per aquest gravamen en tot l’estat.

Reducció de tipus

També proposa el mateix tipus de bonificació, és a dir, alliberar del pagament de l’impost de successions i donacions als familiars més directes, com cònjuges i fills «sempre que no superin el milió d’euros», així com una reducció dels tipus amb un mínim del 4% i un màxim del 9%.

Al seu torn reclamen protegir la continuïtat de l’empresa familiar ampliant els avantatges fiscals a oncles i nebots, així com reduir l’impost de societats per als beneficis reinvertits o els no repartits, cosa que suposaria un tipus mínim del 15%, així com la reintroducció de la deducció sanitària del 15% en l’IRPF.

D’altra banda es demana també una revisió de la despesa pública per millorar-ne l’eficiència i l’eficàcia. Segons el parer de Foment existeix una gran diferència quant a aquesta matèria amb la resta de països europeus.

El grup d’experts està coordinat pel conseller de la presidència de Foment, Manuel Silva; i el president de la comissió fiscal de l’organització, Valentí Pich, que ha reclamat aclarir el règim fiscal de l’empresa familiar i s’ha preguntat si l’impost del patrimoni, que s’aplica en pocs països desenvolupats, segons Foment, serveix o no para atraure talent. Pich ha assegurat que les propostes són «possibilistes».

Sánchez Llibre ha defensat qualsevol harmonització fiscal que vagi en la línia de rebaixar impostos a les autonomies, no al contrari.

Foment també destaca que amb l’impost de transmissions patrimonials, que es liquida per exemple al comprar un habitatge de segona mà, a Catalunya, els empresaris i ciutadans suporten per les seves inversions una càrrega tributària que «és pràcticament el doble del que suportarien les mateixes persones si la seva inversió la fan a la comunitat autònoma de Madrid, i fins i tot al País Basc i Navarra».

Respecte a l’IRPF, a més de recuperar la deducció per despeses sanitàries, proposen actualitzar les tarifes per corregir l’efecte de la inflació i aplicar avantatges tributaris a la compra de vehicles elèctrics i incrementar el límit de les aportacions a plans de pensions.

En matèria d’IVA defensen modificacions a favor de les pimes «i no discriminar sectors d’activitat». I en impostos mediambientals afavorir tant els comportaments en la generació com en el consum d’energia i garantir la descarbonització i la reducció d’emissions.

El grup d’experts

Els membres del grup d’experts són:

Josep M. Balcells Cabana (Col·legi de l’Advocacia Barcelona)

Núria Cabré Plana (Garrigues)

Pedro Cambas Puente (ETL Global ADD)

Joan Francesc Corona Ramón, catedràtic d’Hisenda Pública de la UAO

Josep M. Coronas Guinart (Coronas Advocats)

Ignacio Costa (Cuatrecasas)

Gorka Crespo (Ernst & Young)

Borja d’Abadal Gámiz (Augusta Abogados)

Bruno Domínguez Alonso (Baker McKenzie)

Antoni Duran-Sindreu (Duran-Sindreu Asesores Legales)

Jacobo García-Nieto Serratosa (GNL Russell Bedford)

Sergio González-Anta (KPMG)

Raquel Iglesias, vicedegana de l’Il·lustre Col·legi Notarial de Catalunya

Victor Isábal, Grant Thornton

Vicente Martínez Pujalte, conseller de la presidència de Foment del Treball

Jaume Menéndez, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i Economista Fiscal

Miguel Ángel Morales (Uría Menéndez)

Enric Moret Plume (Roca Junyent)

Samuel Navarro Lorente (OBN)

Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona

Esteban Raventós (Baker McKenzie)

Daniel Rioperez Losada (Osborne Clarke)

David Rivero (PricewaterhouseCoopers)

Joan Antoni Sánchez Carreté, fiscalista

Enrique Seoane (Deloitte)

Manuel J. Silva, coordinador del grup i conseller de presidència de Foment del Treball i soci consultor Roca Junyent

Jordi Alberich Llaveria, Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball

Jordi Casas, director del gabinet del president de Foment del Treball

Helena de Felipe, presidenta de FEPIME i vicepresidenta de Foment del Treball

Salvador Guillermo Viñeta, director d’Economia de Foment del Treball

Virginia Guinda, vicepresidenta de Foment del Treball

Valenti Pich, president de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball i del Consell General d’Economistes.

Notícies relacionades

David Tornos, secretari general de Foment del Treball

Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball