Claudia Goldin (Premi Nobel d’economia): «Reduir la jornada laboral per llei no garanteix més igualtat»

Fa 30 anys de la seva principal obra ‘Understanding the Gender Gap’. ¿Com ha evolucionat la bretxa de gènere durant els últims 30 anys?

Puc parlar de les dades que millor conec, que són les dels Estats Units. Potser a la teva audiència li interessi més Espanya. No puc parlar d’Espanya perquè no l’he estudiat durant aquell període. Als Estats Units, la majoria diria que hi ha hagut una espècie d’estancament desigual en la participació laboral. Hem arribat a un punt en què les persones que no estan en la força laboral solen ser els qui tenen fills petits. Però hi ha un grup que ha augmentat molt: les dones més grans de 55 anys.

¿Què va descobrir?

Vaig editar un llibre anomenat ‘Women Working Longer’ on documentem això. Vam veure que les dones nascudes el 1940 [avui tenen 85 anys] van augmentar molt la seva presència en facultats de Dret i Medicina. Així que, quan van arribar als 50 i 60 anys, tenien carreres professionals més consolidades que les generacions anteriors. En resum, des de finals dels 80 i 90, el grup amb més augment en la participació laboral va ser el de les dones més grans de 55 anys. Els altres grups es van mantenir bastant estables.

¿Quins indicadors considera més rellevants per avaluar aquest progrés, més enllà de la participació laboral?

Crec que el progrés es mesura per si les persones poden fer el que volen fer. Aquest és, per a mi, el millor indicador. I la meva sensació és que cada vegada més dones aconsegueixen el que desitgen fer. Des del voltant de 1982, als EUA el nombre de dones i homes que es graduen de la universitat és el mateix. Des dels anys 70 vam veure un gran augment de dones en Dret, Medicina i, una mica més tard, MBAs i doctorats. Les nascudes abans segurament volien fer-ho, però no van poder. Així que podem dir que avancem en la direcció correcta.

¿I creu que avui continuem avançant en aquesta direcció correcta?

No veig que anem en la direcció equivocada, tot i que als EUA molts ho pensin. No ho reflecteixen les dades. La premsa es fixa molt si un número puja una mica o baixa una mica, però com a historiadora econòmica sé que aquestes xifres varien bastant. No puc dir que avancem just com m'agradaria, però tampoc que anem terriblement malament.

I en altres economies occidentals, on governen partits de dreta, ¿això no és una amenaça per a la igualtat?

La gent vota per aquests partits.

No dic que no sigui democràtic, li pregunto si amenaça la igualtat o no.

Fins i tot les dones conservadores volen respecte a la feina, bons sous, poder cuidar bé les seves famílies i no patir assetjament sexual. Això ho volen totes, siguin d’esquerres o de dretes.

¿Llavors no diria que Trump o els partits populistes són una amenaça per a la igualtat de gènere?

En cert sentit, sí, perquè no creuen en un govern federal fort. No recolzaran polítiques nacionals de permisos parentals pagats, per exemple. Llavors alguns estats els tindran i d’altres no.

¿I és possible avançar sense polítiques nacionals?

Sí, és possible.

¿Pot posar algun exemple?

Sí. Tenim uns 18 estats amb les seves pròpies lleis de permís parental pagat.

¿N’hi pot posar algun més?

Alguns municipis ofereixen guarderies subvencionades o gratuïtes.

¿Llavors les polítiques nacionals no són tan determinants?

No necessàriament. En els anys 20, els EUA van aprovar la compensació laboral per accidents laborals en tots els estats, però no a escala federal. Som un país molt gran. Nova Jersey té la població de Suècia; Nova York i Califòrnia juntes, la d’Alemanya.

¿Llavors Trump no és tan important, ni per bé ni per malament?

Sí que ho és, però potser no d’aquesta manera. És molt rellevant, i potencialment nociu, per recolzar antivacunes i frenar la investigació sanitària. També per perjudicar universitats líders mundials. Aquí és on veig els perills més grans.

A Espanya el Govern ha ampliat el permís per naixement a 19 setmanes. ¿Creu que és una bona política per a la igualtat de gènere?

No conec bé la política.

Quan un treballador assalariat té un fill, els dos pares tenen 19 setmanes pagades per poder cuidar d’ell.

¿Tots dos pares?

Sí. Les primeres sis setmanes després del naixement són obligatòries.

¿I el seu salari?

El 100% del salari està cobert per l’Estat.

Això és una política molt cara. ¿Què significa «obligatori»?

Que els progenitors no poden treballar.

¿I ningú treballa des de casa?

Alguns ho fan, però en teoria no ho haurien de fer.

Als EUA, les universitats van començar donant permisos només a les mares. Després van veure que també s’havien de donar als pares. Dos investigadors van analitzar les dades i van descobrir que els homes publicaven articles durant el seu permís, i les dones no.

A Espanya, els estudis diuen que molts pares utilitzen el permís per veure el futbol. Van detectar un pic de permisos de paternitat durant l’anterior Mundial.

Així que no es pot obligar la gent a cuidar els seus fills. Però almenys s’avança en la direcció correcta, tot i que és una política molt costosa que els EUA no adoptaran.

¿Però creu que és una política eficient?

Depèn de com es defineixi eficiència. Pot ser útil, però no necessàriament eficient. Jo no dissenyo polítiques, però diria que va en la direcció correcta.

A Espanya també hi ha un debat sobre reduir la jornada màxima laboral. El Govern vol passar de les actuals 40 hores setmanals a 37,5 hores.

No entenc aquesta mesura. No és aplicable a tothom, només a uns llocs de treball concrets. A la universitat no és aplicable.

¿Per què no és aplicable?

Perquè jo treballo 72 hores a la setmana!

¿Creu que reduir la jornada ajuda a reduir la bretxa de gènere?

Potser, si està ben dissenyada i en ocupacions on sigui viable. Però reduir les hores no garanteix igualtat. Forçar la gent a treballar menys no funciona: vam veure que els homes utilitzaven aquell temps per escriure articles o veure futbol.

¿Llavors no és partidària d’aquest tipus de polítiques?

Soc partidària de les polítiques ben dissenyades. No puc dir que limitar a 37,5 hores setmanals la jornada laboral aconsegueixi una cosa concreta. Prefereixo polítiques pensades per a ocupacions amb horaris impredictibles o amb exigències que perjudiquen la vida familiar i afecten més les dones.

¿Podem parlar de transparència salarial?

Podem, però no tinc gaire a dir.

Llavors, ¿sobre intel·ligència artificial? ¿Com afectarà la IA a la bretxa de gènere?

No puc respondre. Serà diferent segons l’ocupació. Ni els experts ho saben amb certesa.

Notícies relacionades

Nous llocs de funcionaris a l’Administració: l’Estat n’incorpora 551 a Catalunya

Nestlé anuncia l’eliminació de 16.000 llocs de treball a les seves fàbriques de tot el món

¿Alguna intuïció?

La meva intuïció no importa. El que importa és analitzar cas per cas.