El mercat augura que el BBVA es quedarà entre el 30% i el 50% en l’opa

El que molts apunten en privat ho va afirmar ahir en públic el director de renda variable ibèrica de la gestora Bestinver, Ricardo Seixas, que va vaticinar que el BBVA pot haver-se quedat entre el 35% i el 40%. Si és així, el banc haurà de decidir si desisteix o –el que es creu més probable en el mercat– s’inclina per llançar una segona opa per acabar de controlar el seu rival. Així les coses, el preu i les possibles conseqüències d’aquesta segona oferta s’ha convertit aquests dies en l’últim camp de batalla de la llarga guerra que han mantingut les dues entitats des de fa més de 17 mesos.

El Sabadell, en aquesta línia, va decidir revelar dimarts passat, sense tenir obligació d’això, que la immensa majoria dels accionistes minoritaris que tenen els seus títols dipositats en la mateixa entitat s’han oposat a l’opa: només hi ha hagut acceptacions equivalents a l’1,1% del capital social del banc i l’ha rebutjat el 29,7% del capital restant dipositat en l’entitat. El missatge que sembla haver mirat de traslladar al BBVA és que s’ha de pensar dues vegades llançar la segona opa, ja que els seus clients estan en contra de l’operació i el negoci podria ressentir-se.

En el mateix sentit es pot interpretar que en les últimes hores algunes fonts hagin començat a defensar que el preu mínim d’aquesta segona opa hauria de ser de 3,3922 euros per acció del Sabadell, com va avançar Expansión. El seu argument és que es tractaria de la valoració que va fer el BBVA dels títols a l’augmentar l’oferta fa dues setmanes i mitja. Segons el seu parer, ho confirmaria que és la xifra que ha utilitzat el banc d’origen basc com a referència al fullet de l’operació i les publicitats de l’oferta.

El cert és que aquests 3,3922 euros eren la quantitat que sorgia d’aplicar l’equació de canvi millorada de l’opa a la cotització dels dos bancs de la sessió borsària prèvia. La quantitat, per tant, ha anat variant des d’aleshores (3,2631 euros ahir). Però el més significatiu és que és un preu superior a la cotització actual del banc (3,226 euros) i que, a més, sembla difícil d’igualar en les sessions que queden fins que aquest divendres la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) reveli quin serà el criteri per fixar el preu mínim de la possible segona opa.

Més costosa

L’objectiu de fons, així, sembla ser que el supervisor fixi un preu mínim més alt que l’actual per mirar que al BBVA no li surtin els comptes per llançar aquesta segona oferta, o almenys li resulti més costosa i més beneficiosa per als accionistes del Sabadell. Amb aquests 3,3922 euros, la segona operació costaria al BBVA entre 8.520 i 11.928 milions (en funció de si fos més a prop del 50% o el 30% en la primera opa), davant els entre 8.103 i 11.344 milions que resultarien d’aplicar la cotització actual de les accions.

Malgrat tot això, la impressió predominant al mercat és que el BBVA llançarà aquesta segona opa si li fa falta per controlar el Sabadell. Així, per exemple, ho va considerar probable l’executiu de Bestinver, que va estimar que la nova oferta permetria al banc obtenir un 5% addicional del capital del Sabadell. I amb això, va afegir, podria prendre el control de l’entitat, col·locant un equip directiu de la seva confiança, per posteriorment anar ampliant la seva participació a poc a poc amb compres en borsa i així preparar l’absorció de l’entitat quan venci la condició de no fusió fixada pel Govern d’aquí entre tres i cinc anys.

Remuneració a l’accionista

Notícies relacionades

LuxQuanta, referent de la ciberseguretat quàntica

El Santander fusiona Openbank i el seu negoci de consum

Aquest escenari, en qualsevol cas, també genera incerteses sobre les seves possibles conseqüències, que sembren dubtes sobre la decisió que pugui prendre el BBVA arribat el cas. En primer lloc, cal veure si la necessitat de finançar la segona opa l’obligaria a retallar la remuneració que va prometre als seus accionistes si seguia en solitari (36.000 milions d’euros entre el 2025 i el 2028), així com el seu possible impacte en la seva cotització borsària.

En segon lloc, quedaria per aclarir si l’actual cúpula del Banc Sabadell cediria el poder pacíficament des del primer moment o podria produir-se una pugna transitòria per aquest. I en tercer lloc, el banc d’origen basc assumiria el que es coneix com un risc d’execució elevat: és a dir, la possibilitat que la integració vagi pitjor del que espera per factors interns (com un retard a aconseguir les sinergies o una pèrdua de clients més gran de la prevista) o del context econòmic (com l’evolució de l’activitat econòmica o dels tipus d’interès).