El BCE permetrà a alguns bancs un dividend de fins al 15% del benefici

Els bancs podran tornar a pagar dividends als seus accionistes a partir de l’any que ve, però no tots ni tant com els agradaria. El Banc Central Europeu (BCE) ha aixecat aquest dimarts la recomanació –prohibició, a la pràctica– vigent des del mes de març que les entitats financeres de la zona euro no remunerin els seus propietaris, però, com va avançar EL PERIÓDICO fa tres setmanes, ho ha fet de forma parcial i limitada: només podran distribuir la quantitat més baixa entre el 0,2% del seu capital i el 15% del seu benefici acumulat del període 2019-2020 (l’habitual abans de la crisi era entre el 40% i el 50%) els bancs que demostrin al supervisor que són prou solvents com per poder-s’ho permetre.

La Junta Única de Supervisió del BCE, així, ha instat les entitats a ser «extremament prudents amb els dividends i la recompra d’accions» (una altra forma de premiar els accionistes, ja que eleva el valor de la resta de títols). Per això, els ha demanat que «prenguin en consideració» no pagar els seus propietaris o «limitar» aquests pagaments fins al 30 de setembre del 2021. Les entitats que tinguin la intenció d’abonar-los, ha ressaltat, hauran «de ser rendibles i tenir trajectòries de capital sòlides» i hauran de comunicar-ho als equips d’inspecció del BCE encarregats d’aquestes, que determinaran «si el nivell de distribució previst és prudent».

Els bancs, a més, no podran distribuir dividends avançats amb càrrec al resultat del 2021. Al tancament del setembre de l’any que ve, i «en absència d’esdeveniments materialment adversos», el BCE té la intenció de «derogar la recomanació» i tornar a avaluar els plans de capital i dividends dels bancs segons les pràctiques habituals de supervisió. Fins a aquesta data, ha remarcat l’organisme, també segueix vigent la recomanació d’«extrema moderació» en la remuneració variable dels banquers, un punt que la institució «avaluarà de prop».

Pressió internacional

Al si del BCE hi ha hagut divisió d’opinions sobre com actuar, però s’ha imposat l’opció d’una recuperació limitada dels dividends, sobretot després que el Banc d’Anglaterra anunciés la setmana passada que deixaria que les seves entitats paguessin als seus accionistes fins al 25% del seu benefici o el 0,2% dels seus actius ponderats per risc. La Reserva Federal nord-americana va limitar els pagaments però no els va arribar a prohibir del tot i altres bancs centrals com els del Canadà i Austràlia han anunciat la seva intenció de permetre als seus bancs reprendre’ls, amb la qual cosa les entitats de l’euro corrien el risc de veure’s discriminades.

Per contra, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Comitè de Basilea han advocat en les últimes setmanes per mantenir les restriccions. Per la seva banda, fa temps que el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, adverteix als bancs del país que, tot i que s’aixequi el veto tàcit, la seva política de distribució de dividends «haurà de continuar sent molt prudent finsque no es dissipi la incertesa actual i es consolidi una recuperació econòmica sòlida».

Bancs espanyols

Ara s’ha de veure si als bancs espanyols se’ls permet o no retribuir als seus accionistes. El sector és el que menys capital té de la banca europea, com va tornar a quedar en evidència divendres passat en l’exercici de transparència de l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès). Les 12 entitats espanyoles sota supervisió del BCE tenen amplis matalassos de capital sobre els requisits individualitzats imposats a cada un, però uns més que d’altres.

La llista la configuren Kutxabank (932 punts bàsics: 17,52% de capital davant una exigència del 8,2%), Unicaja (755), Bankia (641), Liberbank (590), CaixaBank (458), Abanca (455), Ibercaja (450), Bankinter (427), Cajamar (356), Sabadell (348), Santander (312) i BBVA (293, però que en guanyarà 300 més quan tanqui la venda de la seva filial nord-americana). Això no implica necessàriament que els primers tinguin més possibilitats de pagar dividends que els últims perquè altres factors també juguen un paper fonamental: la capacitat de generar capital retenint beneficis, la d’absorbir el previst increment de la morositat amb els resultats, i el nivell de provisions actual per afrontar futures pèrdues per impagaments i devaluacions d’actius.

Mesura anti-Covid

Notícies relacionades

Europa s'inclina per una recuperació limitada dels dividends bancaris

La banca es llança a retallar dividend davant del cop del coronavirus

Després de l’esclat de la pandèmia, els principals organismes supervisors del món van aconsellar (un eufemisme per raons legals) a les entitats que no remuneressin els seus propietaris perquè tinguessin una part gran del benefici disponible per reforçar el seu capital. Amb això busquen un doble objectiu: que els bancs puguin atorgar més crèdits (la normativa obliga a reservar una quantitat de capital per cada préstec concedit) i, sobretot, que estiguin més preparats per al futur increment dels impagaments i devaluacions d’actius que provocarà la crisi del coronavirus (aquestes pèrdues es carreguen contra capital una vegada esgotades les provisions).

Com a efecte advers, la iniciativa ha contribuït a enfonsar encara més les ja per si malmeses cotitzacions borsàries dels bancs, fet que ha provocat amargs laments per part dels seus gestors. En un sector ja penalitzat per l’escassa rendibilitat causada pels tipus d’interès oficials en mínims històrics, l’absència de dividends ha espantat encara més els inversors. Els banquers han alertat que això pot provocar que no aconsegueixin captar capital en el mercat si ho necessiten o se’ls ofereixi a un preu prohibitiu, amb el consegüent efecte negatiu en la concessió de préstecs.