Europa s'inclina per una recuperació limitada dels dividends bancaris

Els principals organismes supervisors del món han aconsellat (un eufemisme per raons legals) les entitats que no remunerin els seus propietaris perquè tinguin una part gran del benefici disponible per reforçar el seu capital. Amb això busquen un doble objectiu: que els bancs puguin atorgar més crèdits (la normativa obliga a reservar una quantitat de capital per cada préstec concedit) i, sobretot, que estiguin més preparats per al futur increment dels impagaments i devaluacions d’actius provocat per la crisi del coronavirus (aquestes pèrdues es carreguen contra capital una vegada esgotades les provisions).

Com a efecte advers, la iniciativa ha contribuït a enfonsar encara més les ja per si mateix malmeses cotitzacions borsàries dels bancs, cosa que ha provocat amargs laments per part dels seus gestors. En un sector ja penalitzat per l’escassa rendibilitat causada pels tipus d’interès oficials en mínims històrics, l’absència de dividends ha espantat encara més els inversors. Els banquers han alertat que això pot provocar que no aconsegueixin captar capital en el mercat si ho necessiten o se’ls ofereixi a un preu prohibitiu. «Fa que el sector no sigui invertible i a mitjà termini pot provocar certa estrangulació del creixement econòmic», ha dit Jaume Guardiola, conseller delegat del Sabadell.

Pressió internacional

A les autoritats bancàries comunitàries no els ha agradat que les entitats del continent hagin sigut tan públicament bel·ligerants en aquest assumpte, però són sensibles als seus arguments. S’hi sumen els passos fets per alguns dels seus homòlegs. La Reserva Federal nord-americana ha prohibit als seus bancs recomprar accions (una via de remunerar l’accionista a l’augmentar el valor de la resta de títols) i ha limitat els dividends mitjançant una fórmula vinculada als seus ingressos recents, però no els ha prohibit del tot, mentre que Alemanya permetrà els pagaments als bancs més petits del país que estiguin ben capitalitzats. L’autoritat supervisora de Suïssa acaba d’aixecar el veto i el Banc d’Anglaterra ha mostrat la seva intenció de seguir els seus passos, igual que els de Dinamarca i Suècia.

En canvi, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Comitè de Basilea han advocat per mantenir restriccions. Així les coses, els supervisors de la UE analitzen com permetre una recuperació parcial de la retribució a l’accionista i limitada a les entitats que s’ho puguin permetre. S’estudien fórmules com fixar un ‘pay out’ baix (percentatge del benefici distribuïble als propietaris, que podria ser entre el 15% i el 30%) i permetre els abonaments només a les entitats que tinguin amplis matalassos de capital sobre els requisits mínims regulatoris. Per evitar estigmatitzar les més febles, es contempla aprovar una regla general i que després els inspectors comuniquin discretament a cada banc que vulgui reprendre els pagaments si pot fer-ho o no.

Mitjans de desembre

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Les discussions al si dels organismes oficials van començar a l’octubre, però la decisió final es prendrà a mitjans de desembre, probablement entre els dies 14 i 18. Llavors es reunirà la Junta Europea de Risc Sistèmic i emetrà una recomanació general tant per al supervisor de les grans entitats (Banc Central Europeu) com per als de les petites (com el Banc d’Espanya). Seran claus les previsions macroeconòmiques que el BCE presenti el 10 de desembre, així com les primeres dades d’impagaments de les moratòries creditícies que van vencent i les estadístiques sobre provisions fetes i perspectives de capital de les entitats.

Alguns dels màxims responsables del BCE, en qualsevol cas, ja han donat proves de les seves intencions. «Si existeix el mateix grau d’incertesa (que al març), no ens animarà a tornar massa ràpidament al que anomenaria una situació normal. Però com sempre en la vida, probablement hàgim de seguir un camí intermedi, tenint en compte quina és l’evolució del món que ens envolta», va apuntar fa uns dies Yves Mersch, membre del comitè executiu del banc central. «En termes de projeccions macroeconòmiques, sembla que encara estem encaminats a l’escenari central que sembla mantenir el sector bancari en condicions de resiliència, segons les nostres estimacions», ha dit Andrea Enria, president del consell de supervisió del BCE.