De la manguera de Trichet al bazuca de Draghi

En els vuits anys transcorreguts des de l'esclat de la crisi financera, la política monetària del BCE ha passat de la 'manguera de liquiditat' amb què l'expresident del BCE, el francès Jean-Claude Trichet, va tractar d'evitar el col·lapse bancari a la zona euro, al potent bazuca desplegat pel seu successor, l'italià Mario Draghi, que en els seus quatre anys de mandat ha anat desafiant tots els límits i tabús de l'ortodòxia germànica.

Amb l'argument d'aconseguir un augment de la inflació, Draghi es va atrevir a fer el gener passat el pas prohibit fins llavors de posar en marxa la màquina d'imprimir diners, a través d'un programa de compra de deute públic i privat en els mercats financers ('Quantitative easing', QE,'Quantitative easing', QE' segons la terminologia anglesa). Però el BCE no va ser sempre tan audaç.

PRIMERES MESURES (estiu del 2007-setembre del 2008)

Des de l'aparició de les tensions financeres per la crisi de les hipoteques 'subprime' als Estats Units, fins a la caiguda de Lehman Brothers, el BCE, amb Jean-Claude Trichet al capdavant, va actuar com a proveïdor de liquiditat a les entitats financeres a mesura que el mercat interbancari s'anava tancant.

Els tipus d'interès es van mantenir en aquest període en el 4,75%, mentre que la inflació va evolucionar de l'1,9% al 3,7%.

LA MANGUERA (setembre 2008-juny del 2009)

Després de la caiguda de Lehman Brothers,Lehman Brothers el BCE va donar pas a la 'manguera' de liquiditat a les entitats financeres a través de diferents programes de subhastes, per quantia il·limitada, a tipus fixos d'interès, a terminis cada vegada més amplis i amb garanties cada vegada menys exigents.

Els tipus d'interèstipus  en aquest període van passar del 3,75% (octubre del 2008) a l'1% (juliol del 2009). La inflació va passar del 3,7% al -0,1%.

L'ESCLAT DE L'EURO (maig del 2010 a agost del 2011)

El maig del 2010, coincidint amb la primera fase de la crisi del deute sobirà (rescat de Grècia), el BCE decideix intervenir en els mercats de renda pública i privada. El Programa per als Mercats de Valors va permetre la compra en el mercat secundari de deute públic de països en situació de rescat (Grècia , Irlanda, Portugal) fins a finals de març del 2011.

Al juliol i l'agost del 2011, el BCE va haver de sortir al rescat d'Espanya i Itàlia mitjançant la compra de deute públic. De llavors és la cèlebre carta de Trichet al president José Luis Zapatero, de la qual es va derivar la reforma exprés de la Constitució per garantir el pagament del deute públic.

En aquest període els tipus van passar de l'1% a l'1,50% i la inflació va pujar de l'1,7% al 2,6%.

L'ERA DRAGHI (a partir del novembre del 2011)

Amb l'arribada de l'italià queda enrere la ultraortodòxia monetària del francès Jean-Claude Trichet, segrestat pel dictat alemany.

Draghi arriba a la presidència del BCE el 4 de novembre del 2011 en ple risc de fragmentació de l'euro i el primer que va fer va ser abaixar els tipus d'interès, de l'1,50% a l'1,25% inaugurant una tendència interrompuda que, en set esglaons, ha deixat els tipus d'interès en el 0,05% des del setembre del 2014 .

Al juliol del 2012 va canviar el rumb de la política monetària en una intervenció pública sense precedents en què va assenyalar la seva disposició a prendre totes les mesures necessàries per posar fi a la crisi sistèmica i salvaguardar la moneda única. Va ser el seu famós “whatever it takes”.

Setembre del 2012 va marcar una altra fita amb l'aprovació d'un nou programa anomenat Operacions Monetàries de Compravenda (OMC i OMT per les seves sigles en anglès) per aprofundir en l'adquisició de bons sobirans en el mercat secundari.

 Aquest programa va tranquil·litzar els mercats financers, malgrat que mai es va arribar a activar. El pla va ser recorregut per Alemanya davant els tribunals europeus. En una sentència del 15 de gener, el Tribunal Europeu va beneir la legalitat del programa obrint així la porta al bazuca que estava preparant Draghi.

Abans que això, es van seguir abaixant els tipus d'interès i la remuneració dels dipòsits del BCE es van situar en negatiu per primera vegada (-0,10% el juny del 2014; -0,20% al setembre).

EL BAZUCA (gener del 2015)

Notícies relacionades

El BCE sorprèn amb l'anunci de més estímuls per al desembre

Les diferències entre el BCE i la Reserva Federal dels Estats Units

El gener del 2015, Draghi va anunciar per fi un programa de 'Quantative easing'' en tota regla, que significava posar a tot gas la màquina d'imprimir diners amb l'objectiu d'injectar 60.000 milions d'euros cada mes en l'economia mitjançant la compra de deute públic dels països de l'euro (50.000 milions) i privada (10.000 milions) per un període de 19 mesos, entre el març del 2015 i el setembre del 2016. O més enllà.

Amb una inflació en negatiu i el preu oficial dels diners a zero (0,05%), Draghi va inaugurar una llarga era de baixos tipus d'interès.