El BCE sorprèn amb l'anunci de més estímuls per al desembre

El president del Banc Central Europeu (Mario Draghi) va tornar a sorprendre ahir els mercats financers al deixar la porta del BCE oberta de bat a bat a seguir imprimint més diners, el temps que faci falta i per l'import que sigui necessari, per tal de despertar la taxa de la inflació i contribuir al creixement econòmic. La decisió final sobre noves mesures d'estímul monetari s'adoptarà al desembre, amb les noves previsions d'inflació i creixement ja sobre la taula. Però de moment, el seu simple anunci va servir ahir per disparar les borses, abaratir el deute i contribuir a depreciar l'euro davant el dòlar.

«El BCE segueix controlant el tempo i Draghi torna a sorprendre els mercats. Sense fer res, ha aconseguit una resposta positiva dels inversors al reforçar el missatge que està disposat a fer més en cas de ser necessari», va valorar ahir el servei d'estudis de Bankia. Quan els mercats financers esperaven un mandrós missatge d'«esperar i veure» (wait and see, segons l'expressió anglesa), Draghi va dir que l'actitud del consell de govern, reunit ahir a Malta, havia sigut la de «treballar i valorar» (work and assess) abans de prendre una decisió definitiva que alguns membres haurien volgut adoptar ahir mateix.

Draghi va advertir, no obstant, que la política monetària «no pot ser l'únic joc a la ciutat» i va apel·lar a la necessitat que els governs iniciïn reformes econòmiques per impulsar el creixement i l'ocupació. Al ser preguntat sobre si la possible inestabilitat política a Espanya i Portugal amb l'entrada de nous partits en els seus governs podria perjudicar les reformes, Draghi va respondre amb un «no ho puc comentar». Però després, amb caràcter general, va afegir: «La incertesa és dolenta per a l'economia, per al consum i per a la inversió. Però la incertesa política és part de la democràcia».

Segons Draghi, la política monetària de l'organisme es «reexaminarà» al desembre. Llavors s'avaluarà si l'actual programa de compra de deute (Quantitave Easing, en la terminologia anglesa, QE) és adequat «en termes de mida, composició i durada» o si per contra convé ampliar la quota actual (de compres mensuals de deute per 60.000 milions d'euros), la durada (prevista ara fins al setembre del 2016) o els instruments.

VENTALL D'INSTRUMENTS / El consell de govern està obert a adoptar «tot un ventall d'instruments de política monetària», entre els quals va esmentar seguir avançant en els tipus negatius amb què el BCE remunera ara els dipòsits de les entitats financeres (el -0,20% en l'actualitat) per forçar els bancs a moure els diners i donar més crèdit a famílies i em­preses.

El BCE va decidir ahir mantenir el preu del diner en el seu mínim històric del 0,05% així com la facilitat de dipòsit en el -0,20%.

«Avui les coses han canviat», va dir Draghi per assenyalar la preocupació més gran del BCE pels riscos a la baixa per al creixement de la zona euro i per a l'evolució de la inflació. I va assenyalar els riscos procedents de les economies emergents, sobretot de la Xina. «Estem a punt per actuar si és necessari i estem oberts a valorar tot el menú a la nostra disposició».

Mentrestant el BCE continuarà aplicant «plenament» el seu programa de 60.000 milions mensuals de compra de deute. Segons el president del BCE, aquest programa està contribuint a una lleugera recuperació del crèdit a famílies i empreses a la zona euro, amb creixements de l'1% i del 0,6% fins a l'agost que, no obstant, encara resulten insuficients.

Notícies relacionades

Els catalans gastaran menys l’any que ve i el creixement econòmic es refredarà fins al 2%

La CNMV espera aprovar el fullet de l’opa del BBVA sobre el Sabadell abans de finals de juliol

EUFÒRIA ALS MERCATS / Per l'estrateg de mercats d'IG Daniel Pingarrón, el missatge transmès pel president del BCE va tenir «molta més contundència del que es preveia» i va pel camí de convertir-se «en un dels principals catalitzadors dels preus en els pròxims mesos, amb un biaix clarament positiu», va declarar l'expert a Europa Press.

Després de la roda de premsa de Draghi, l'Ibex 35 es va disparar el 2,05%, la prima de risc es va col·locar en 112,6 punts bàsics, amb la rendibilitat del bo a 10 anys en l'1,622% i, en el mercat de divises, l'euro es va enfonsar fins als 1,1154 dòlars. A Europa, la borsa de Frankfurt va pujar el 2,55%, i la de París, el 2,47% mentre que la de Londres a penes va avançar el 0,56%.