CONFLICTE JUDICIAL EN UNA CONEGUDA EMPRESA TECNOLÒGICA

Un comiat gens dolç

Un extreballador de la companyia de 'Candy Crush' porta a judici l'empresa El demandant acusa King de fer-lo fora com a «venjança» per queixar-se de les vexacions que patia del seu cap

3
Es llegeix en minuts
JESÚS G. ALBALAT / BARCELONA

P. S. va entrar a treballar el març del 2014 a l'empresa King Shared Services, creadora del conegut joc Candy Crush, il·lusionat per un canvi de rumb en la seva vida laboral. Va passar sis entrevistes i va deixar una feina en el sector de les finances. Va començar a desenvolupar una tasca de més responsabilitat en tasques d'administració i en una societat més important. Fins i tot, va arribar a lloar les modernes condicions de treball que li oferia la companyia amb la presència, si calia, d'un mediador en recursos humans per resoldre conflictes interns. Però, un bon dia, tot es va truncar.

Al cap de pocs dies de començar a treballar a les oficines a Barcelona de King el seu cap directe va començar a fer comentaris que considerava incòmodes i pel quals se sentia ridiculitzat. Primer va ser a la sala de jocs mentre descansaven. Jugant al futbolí el seu superior li deia «marica» o li llançava expressions semblants quan pretenia que piqués més fort la bola. La situació es va anar agreujant amb el pas del temps. A qualsevol objecció del treballador, el seu cap li deia «no siguis marica». Quan anava a Londres a veure els directius de l'empresa, li deixava anar: «No t'espantis amb el teu cap a Londres que té una mica de ploma».

Sol·licitud de mediació

«Crec que al principi desconeixia que sóc homosexual i aquest tipus de comentaris m'ofenen, tot i que al marge de la meva orientació sexual no ho havia de fer», diu P.S., que va aguantar diversos mesos, fins que no va poder més i a principis de desembre del 2014 es va posar en contacte amb el departament de recursos humans perquè hi mediés. En una reunió va explicar els seus problemes amb el seu cap i va afegir que existien situacions de desorganització al seu departament.

Els responsables de la companyia van parlar amb el directiu afectat que, des d'aleshores, va començar a tractar-lo malament. El 29 de desembre del 2014, P. S. va haver d'agafar la baixa laboral. No es va reincorporar a la feina fins al gener del 2015, quan va ser acomiadat. «No em van deixar pujar a la seu de l'empresa, em van citar a la cafeteria i allà em van donar la carta d'acomiadament», detalla. L'acomiadament va ser «disciplinari» a causa d'una «disminució continuada i voluntària en el rendiment de les seves tasques».

Davant d'aquesta situació, P. S. va interposar una demanda per acomiadament nul que va ser admesa pel Jutjat Social número 25 de Barcelona, que celebrarà el judici al gener de l'any que ve. L'escrit judicial de l'advocat Ibán Fernández Girón, que representa el treballador acomiadat, indica que P. S., ha patit «assetjament moral amb caràcter reiterat dels seus superiors a l'empresa, amb la clara finalitat de danyar-li l'autoestima i la reputació davant dels seus companys i companyes», així com vexar-lo «ridiculitzant la seva opció sexual». Arran d'aquestes accions, l'afectat es va veure obligat a agafar la baixa laboral.

La demanda exposa que el treballador va formalitzar una queixa davant del departament de recursos humans pel comportament del seu cap directe, fent èmfasi en «les vexacions i en l'escarni a què el sotmetia en el lloc de treball». El 3 de desembre del 2014, P. S. va sol·licitar per correu electrònic la mediació del responsable de recursos humans. «La resposta de l'empresa va ser l'entrega de la carta d'acomiadament el dia 19 de gener del 2015».

Notícies relacionades

L'advocat considera que l'acomiadament és «nul» perquè es tracta d'una «venjança de l'empresa arran de la queixa expressada» pel seu representat «davant les vexacions sofertes pel seu superior» i que va tenir lloc després d'una baixa mèdica, precisament, conseqüència d'aquest tracte. Per això, considera que P. S. ha de percebre uns 22.500 euros d'indemnització per part de l'empresa pels «danys morals», més un dels dos bonus semestrals que tenen els assalariats, un pla de stock options al qual tenia dret i un total de 164 hores extres realitzades entre el març i el setembre del 2014. El judici per aquesta reclamació es farà el gener del 2017, un any més tard que el judici previst per determinar si l'acomiadament és nul o no.

Una directiva de King al Regne Unit va explicar que la seva empresa mai comenta casos concrets que afecten empleats o extreballadors, com un acomiadament nul. Tot i això, va recordar que és una companyia que recolza fortament la diversitat i participa en diversos esdeveniments que celebren els drets dels homosexuals, apostant per la igualtat de les persones.