Barcelona registra mínims històrics de contaminació i manté la tendència a la baixa

Amb aquesta millora, la capital catalana continua complint els límits de contaminació establerts per la Unió Europea. No obstant, els nivells registrats continuen per sobre dels valors que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i dels futurs límits legals del 2030. Això indica que, tot i que s’han aconseguit avenços, encara hi ha marge de millora. El govern municipal és conscient que hi haurà més exigència i per això insisteix a continuar accelerant les mesures del Pla Clima i que ja està portant a terme. En concret, Bonet ha recalcat la necessitat de continuar implementant zones verdes i treballar en una mobilitat més sostenible.

A això atribueix precisament la millora de la qualitat de l’aire, que assegura que «no cau del cel» ni és «per art de màgia». «És fruit de les polítiques que s’estan implementant a la ciutat», amb un model «més verd i més sostenible». «Com més treballem per la mobilitat sostenible, més podrem consolidar aquesta tendència», insisteix la primera tinenta d’alcaldia. No obstant, hi ha un detall a tenir en compte respecte al primer semestre de l’any i és la incidència de les pluges. Segons Bonet, aquest factor ajuda a reflectir aquestes bones dades, però prefereix treure-hi importància. «Hi ha incidència de la pluja segur, però ja teníem aquesta tendència positiva en temps de sequera», diu.

L’Eixample bat rècord de millora

Un exemple de la consolidació d’aquesta millora són les dades registrades a l’estació del districte de l’Eixample, la més crítica ja que històricament havia marcat els nivells més alts de contaminació pel trànsit que acumula. En tres anys –del 2022 al 2025– ha baixat dels 42 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen als 30 de mitjana actuals. «Estem 10 micrograms per sota del límit i amb aquesta tendència millorem cada vegada que reportem dades», ha incidit Bonet.

No obstant, l’estació de l’Eixample continua sent la de pitjors resultats, al costat de la de Gràcia-Sant Gervasi, estació que registra un 28 de mitjana. Tot i que ara compleixen amb els límits europeus, no ho farien amb els que s’exigeixen el 2030. Aquest llindar només el passarien ara mateix l’estació de la Vall d’Hebron, la de Palau Reial i la de Sants, que sí que complirien amb els futurs nivells.

Impacte sobre la salut

El descens de la contaminació també té efecte en l’impacte en la salut. Segons l’ASPB, els efectes nocius de l’aire contaminat s’han reduït un 32 % en comparació amb els nivells registrats entre el 2018 i el 2019. Tot i així, la situació dista molt de ser òptima. Si la ciutat complís els límits legals de qualitat de l’aire fixats per la Unió Europea per al 2030, aquest impacte es reduiria encara un 38% més.

Malgrat la millora, l’aire que respirem continua passant factura. L’exposició prolongada a la contaminació en els últims cinc anys es relaciona amb aproximadament el 8% de les morts per causes naturals a la capital catalana. També és al darrere del 36% dels nous casos d’asma infantil i del 12% dels diagnòstics anuals de càncer de pulmó, segons les estimacions de l’informe.

Zones de baixes emissions

Notícies relacionades

Aparcar gratis a Barcelona: aquestes són les zones sense àrea verda

Barcelona, la ciutat més afectada per una estafa internacional a Facebook que es fa passar pel transport públic per robar dades bancàries

Una vegada més, el govern municipal ha atribuït la reducció de la contaminació a la zona de baixes emissions (ZBE), que assegura que funciona i que promou la renovació del parc mòbil. «Una cosa alimenta l’altra, és evident», ha dit Bonet, que també ha avançat noves dades sobre les etiquetes. Actualment el parc mòbil de la ciutat té un 22,4% d’etiquetes ECO, que creix tres punts en un any, i les grogues han caigut dos punts, i han passat del 15,7% al 13,3%.

A principis d’any, quan van presentar les primeres dades de qualitat de l’aire del 2024, Bonet ja va recalcar que el consistori vol accelerar l’evolució de la ZBE per continuar reduint la contaminació, tot i que no es va aventurar a concretar de quina manera o en quins terminis, però sí que va dir que s’havia de fer de la mà de la resta de municipis metropolitans, una cosa que ha tornat a recalcar aquesta vegada.