«Si deixo Xile, seguiré treballant fora»

Jordi Munuera (30 anys) va canviar el xip sobre el seu futur laboral després d'assistir a unes conferències al Col·legi d'Enginyers de Camins, on plantejaven la possibilitat de marxar a treballar a l'estranger, en concret al Brasil i Xile. «Vaig tenir clar que el meu destí havia de ser Xile, perquè era un lloc més segur, on em podia adaptar millor», explica. Tot i que treballava en una empresa catalana, alguna cosa li va dir que el seu futur no era a la seva terra natal; va deixar la companyia («va tancar sis mesos després, no va ser una mala decisió») i va marxa a provar sort a Xile amb un visat de turista.

«A l'arribar-hi em vaig posar a buscar feina, i en un portal d'ocupació vaig trobar una oferta que s'adaptava al meu perfil. Al cap de 15 dies em van trucar i va començar el procés de selecció, que va durar dos mesos. Va ser llarg, però al final em van escollir», relata. Va solucionar problemes amb els visats («a Xile almenys és possible aconseguir un visat de treball sense gaires problemes») i ara ja fa dos anys que viu al país sud-americà.

Munuera és cap de projectes al Metro de Santiago. «Actualment treballem en un projecte d'accessibilitat universal per incloure ascensors a les estacions de les línies més antigues del metro, que van ser construïdes a mitjans dels 70», explica.

Notícies relacionades

«Per sort vaig venir a Londres amb feina»

«Em van triar perquè tenia experiència»

«Al plantejar-me venir a Xile, ho vaig fer amb la idea d'estar fora d'Espanya com a molt fins al 2020. Però després de dos anys aquí, crec que hi estaré un màxim de tres anys més i després me n'aniré a un altre país estranger, ja que tot i que el nivell de vida és bo, la societat és molt classista, massa neoliberalisme», afirma.

«El problema de l'atur a Espanya no existeix en altres països. Cal obrir-se de mires i estar disposat a treballar fora», conclou. J. M. B.