«Per sort vaig venir a Londres amb feina»

La construcció és un dels sectors més castigats per la crisi, i Marc Salmerón (28 anys) va viure la falta de feina a Catalunya, així que primer se'n va anar a treballar al País Basc i, després, al Regne Unit.

«Vaig estudiar un cicle formatiu de topografia, però al buscar feina vaig haver de marxar al País Basc a treballar. Quan es va acabar el meu contracte allà, tenia dues opcions: o quedar-me a l'atur o traslladar-me a Londres, on l'empresa on treballava m'oferia participar en un altre projecte». Tampoc ho va dubtar gaire: malgrat que el seu nivell d'anglès era «més avait baix», va fer les maletes cap a la capital britànica.

Actualment treballa a l'estació de Farringdon, al centre de Londres, on s'estan construint nous túnels del metro per part de diverses constructores espanyoles. «La meva feina consisteix a controlar contínuament que els edificis que hi ha a la zona no pateixin danys, que no observin moviments a causa de l'excavació dels túnels», afegeix. La majoria de companys seus són espanyols, cosa que sempre ajuda a integrar-se. «Abans prenia cafè i ara fins i tot em faig tes. Sóc un londinenc més», diu de broma.

Notícies relacionades

«Si deixo Xile, seguiré treballant fora»

«Em van triar perquè tenia experiència»

«Per sort vaig venir aquí amb feina, ja que em trobo molts catalans i espanyols que no saben l'idioma i no tenen feina, i per tant ho tenen molt complicat», explica aquest jove, que reconeix que els tòpics («el més difícil és el menjar, el temps i trobar allotjament») són certs.

Després de gairebé tres anys al Regne Unit, admet que li agradaria tornar algun dia, però que de moment no ho veu possible: «M'agrada la meva feina, i aquí estic bé, ja m'hi he adaptat. Mentre no tingui la garantia de poder tornar amb una feina que m'agradi i poder viure la meva vida, m'hi quedo». J. M. BERENGUERAS