Malestar social per les pràctiques bancàries

«Miri, tinc 76 anys i espero que em tornin fins a l'últim cèntim que vaig posar al banc». Entre els centenars de testimonis que aquest cronista ha escoltat sobre la relació dels clients amb les seves entitats financeres, potser el testimoni recent d'aquest avi preocupat pels seus estalvis és el que reflecteix amb més cruesa la ira provocada entre diferents capes de la població pel sector bancari en la seva fugida cap endavant. Titular de participacions preferents«bloquejades»en una de les entitats financeres controlada pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) esperava que aquesta restituís el nominal de la seva inversió.

Sembla frívol dir que només és un client irat perjudicat per la manera com ha derivat la reforma del sector financer cap a mecanismes que han perjudicat els seus propis clients, si no fos perquè el nombre de persones afectades per les preferents és molt elevat.

I si no fos perquè la crisi econòmica i l'elevat increment de l'atur han provocat una reguera de desnonaments i execucions hipotecàries que ha posat milers de persones als peus dels cavalls. L'estès malestar entre les capes més humils de la població es recolza en xifres contundents.

Els jutjats espanyols van processar 58.241 expedients de desnonaments el 2011, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Una xifra que suposa un rècord des que se'n té registre i que representa, a més, un augment del 22% respecte del 2010.

Aquest increment reflecteix l'impacte que la crisi econòmica i la desocupació han tingut en la pèrdua de vivendes, bé perquè el llogater no paga el lloguer (desnonaments) o bé perquè el propietari no és capaç d'abonar la seva hipoteca al banc (llançaments). Les xifres són elevades però també generals, i això vol dir que no es tracta només de vivendes, sinó també d'execució a promotors o de locals comercials i industrials. Aquesta precisió no redueix, no obstant, el problema, com es posa en relleu en les mesures legislatives que ha hagut d'aprovar per la pressió social recentment el Govern per facilitar la dació en pagament en els casos en què no es pot fer front al pagament de la hipoteca.

L'Executiu va aprovar al març el marc en què es considera algú dins del llindar d'exclusió social. Aquest marc implica que la família (deutor, cònjuge i fills al seu domicili) tingui tots els membres en situació de desocupació, que el pagament de les quotes superi el 60% del conjunt dels seus ingressos i que l'execució afecti la seva primera i única residència.

Notícies relacionades

La banca: 7 pecats capitals

Zapatero i Rajoy: tard, poc i malament

Aquesta, a més, no podrà excedir un valor de 200.000 euros a les grans ciutats o un màxim de 120.000 euros a les poblacions més petites. A partir d'aquí, aquest col·lectiu només tindrà una protecció especial si la seva entitat firma voluntàriament el codi.

Els criteris aprovats han servit perquè les associacions d'afectats prolonguessin el seu descontentament al considerar que la normativa --a la qual la banca s'ha d'adherir voluntàriament--, només afecta els casos més extrems, és a dir, pocs casos. Tampoc s'han aturat els desnonaments pel fet que la Generalitat de Catalunya hagi arbitrat mecanismes de negociació, com Ofideute, entre entitats financeres i afectats, amb una eficàcia limitada. La realitat és que les condicions per a la dació són dures, però també és cert que la banca ha buscat fórmules per negociar la continuïtat del propietari al pis.