Raons per ser optimista

Vénen amb els deures fets: sota el braç, set raons per ser optimista. Seran el punt de partida d'aquesta versió somrient d'El gran debate. Per parlar d'actualitat sense que t'agafin ganes de cremar un contenidor es recomana fer seure en cercle cinc bons guionistes d'humor. Són els únics capaços de donar motius per agrair que estiguem com estem. Aquestes cinc ments creatives de l'agència 12monos es fiquen de seguida en el paper de tertulià. “¡Això ho dius tu!”, crida Tomás Fuentes per inaugurar la conversa.

“Ara pots viure de lloguer sense que ningú et digui que ets gilipolles i estàs tirant els diners”. (Roger Rubio)

Roger Rubio: Ho he sentit dir moltes vegades, perquè visc de lloguer. I fa uns anys si vivies de lloguer t'insultaven. Ara és de llestos. Llenço els diners igualment, però ja no m'insulten.

Oriol Jara: Hi estem tots d'acord.

Roger Rubio: Aquí ningú és propietari, em sembla.

Oriol Jara: Jo, jo. ¿Sóc l'únic?

[La resta assenteix].

Oriol Jara: [Es posa dret a la cadira, treu pit]. Ser propietari és ideal. Perquè no llences els diners, els guardes per als teus fills. Els has donat una educació perquè siguin més rics que tu. Els nens donen molt pel' ai' et desgasten molt. És just que quan siguin grans s'hagin de fer càrrec d'un pis molt petit [comença a riure] en una ciutat dormitori.

Roger Rubio: Així paguen les hores de no dormir.

Oriol Jara: És com un càstig. “Quan siguis gran, hauràs de mantenir això”.

“Fa uns anys, quan deies que vivies amb els teus pares pensaven que eres un perdedor i que no tenies ni un duro. Ara només pensen que ets una víctima del capitalisme”. (Javier Martín)

Javier Martín: Abans eres un 'loser'. Anaves a lligar: “¿Anem a casa teva?”. “No, que els meus pares...”.

Roger Rubio: Fins i tot pots lligar més ara.

Javier Martín: Ara lligues més.

Roger Rubio: “Pobret. A tu t'ha putejat la vida”.

Tomás Fuentes: “Els banquers, mala gent”.

Roger Rubio: “Explica-m'ho, explica-m'ho mentre et vas traient la roba”.

Javier Martín: I la majoria de les 'hippies' del

15-M estan bastant bones. [Riuen].

Tomás Fuentes: Home, és una de les parts positives de la crisi.

Javier Martín: Jo les que he conegut... Les que he conegut de vista [somriu], perquè tinc nòvia i sóc molt fidel.

Gerard Florejachs: Hi ha un tipus de protesta que consisteix a despullar-se.

Tomás Fuentes: No l'he entès mai.

Gerard Florejachs: [crida a l'estil protesta] “¡Pels animaaaaaaaals!”

Tomás Fuentes: És absurd. [Agafa un cartell imaginari, mou el pit] “Eh, foteu-vos capitalistes. Mireu-me les teeeteees”. [Riallada general].

Roger Rubio: ¿La raó és que volen sortir en tetes? Perquè no captes el missatge.

Javier Martín: En aquell moment no estàs per llegir.

¿Es pot treure l'aigua clara de la crisi entre tants diners en B?

Tomás Fuentes: Hi ha valors familiars que s'estan recuperant. Això de Bárcenas no deixa de ser la teva àvia donant-te diners. [La resta riu]. Recuperar valors en pla bèstia: “Té, Iñaki, no ho diguis a 60 milions de persones”.

Oriol Jara: Una cosa bona de la crisi és que tots els grans empresaris, com...

Tomás Fuentes: Adelson.

Oriol Jara: Adelson. És gent que vivia a sota del taulell d'una botiga, repartia diaris quan plovia. D'aquí surten grans homes fets a si mateixos. Tornarem a això.

Roger Rubio: Garatges. Garatges. És el que fa falta. Tots van començar en un garatge.

Tomás Fuentes. Steve Jobs, Bill Gates...

Roger Rubio: Steve Jobs, Bill Gates. Si tinguéssim més garatges, aquesta generació ens treu d'això segur.

Oriol Jara: ¿Internet és el futur? Et passo un disquet després, a veure si t'actualitzes.

 

“La generació actual està més preparada. Fa 20 anys, per veure una imatge eròtica, un adolescent havia d'esperar que li sortís el pit a una cantant en una actuació o entretancar els ulls per completar amb la imaginació la pel·li porno del Plus. Ara tenim accés a tot el porno del món mundial de manera gratuïta i en qualsevol ordinador. Tot el temps que nosaltres perdíem a intentar trobar porno, ells l'han aprofitat per formar-se millor”. (Gerard Florejachs)

Gerard Florejachs: És una generació ultrapreparada. Ells ens salvaran. Ens salvaran a nosaltres, que som els que ho hem engegat a rodar. [Fa una pausa. Somriu]. Jo tenia un pis, vaig especular i el vaig vendre en el moment top. [Tots riuen].

Roger Rubio: Només s'ha de veure qualsevol dia Gandía Shore per confirmar que...

Tomás Fuentes: Aquesta generació ens salvarà.

Roger Rubio: Ens salvarà. No pot sortir res més dolent que això. Si això ja és tot el que tenen, a partir d'aquí va cap amunt, segur.

Tomás Fuentes: Que el porno sigui tan accessible per als xavals també ha fet que apareguin els que es diuen “emprenedors”. Perquè jo a aquesta edat m'estava buscant la vida per veure porno. Aquesta gent ja n'ha vist i diuen: “Bé, doncs farem empreses”.

Javier Martín: Els de la nostra generació estem perduts. Jo me'n recordo que quan es va aprovar la reforma laboral vaig començar a pensar: “¿Què passa que la gent no surt al carrer a cremar contenidors?”. Això ho pensava mentre fumava un cigarret a la terrassa amb mirada de Nestea. [Fa mirada perduda]. “¿Què passa que la gent no surt al carrer a...?”. I jo era el primer.

Gerard Florejachs: I tiraves la cendra al carrer.

Tomás Fuentes: A una rastaflauta guapa que passava. [Fa veu d'obrer] “¡Bravo les dones guapes rastaflautes!” [riuen].

Roger Rubio: De les acampades 15-M en sortiran molts nens, crec. Hi va haver tomàquet. Poca higiene, però molt'

Oriol Jara: Una cosa bona.

Roger Rubio: Igual que diuen que el gol d'Iniesta del Mundial va apujar l'estadística de naixements, del 15-M en sortirà una generació.

¿I com serà aquesta generació?

Roger Rubio: Poca higiene [riuen], però molta motivació.

Tomás Fuentes: I ja estaran acostumats a viure en tendes de campanya, per tant el tema pis ens el traiem de sobre.

“Lance Armstrong ha demostrat que qualsevol persona es pot superar a si mateixa. Pensàvem que havia trencat tots els rècords ciclistes i, quan havíem assumit la seva proesa amb naturalitat, descobreix que a sobre ho va fer carregat de drogues rares”. (Oriol Jara)

Oriol Jara: Jo estic fascinat amb això. Tu vas per una carretera normal, no el Tourmalet, i et paren. “Vostè va drogat. No pot conduir”. I Armstrong ha guanyat tours ben carregat.

Tomás Fuentes: Encara més, quan ell anava en bici, no et deixaven conduir a tu per aquella carretera. ¡I el drogat era ell! [Riuen tots].

Oriol Jara: Exacte. La policia hauria de parar la gent: “¿Vostè com va? ¿Porta EPO? ¿No? Doncs baixi. Ha d'anar com aquest senyor”.

Tomás Fuentes: El problema és que només es drogui un. A mi em molaria que es droguessin tots i forçar-ho fins al límit.

Javier Martín: Si no tots, Armstrong va dir que s'havia drogat el 95%.

Oriol Jara: A mi el que m'indigna és un ciclista que no es pren res, perquè no té ambició, cony [riallada general].

Gerard Florejachs: “Vostè no guanya perquè no li dóna la gana”.

Oriol Jara: “Aparti's, no competeixi”.

Tomás Fuentes: “Deixi els professionals”.

Roger Rubio: Si hem inventat l'EPO, apliquem-ho. Que corrin amb aquelles bicis d'una roda enorme i una altra de petiteta [riuen].

Tomás Fuentes: Sí, però és que també algú va inventar la moto, ¿saps?

Oriol Jara: Ja, és que el ciclisme en realitat'

Tomás Fuentes: Com qualsevol esport. Tirar un pal: la javelina.

Oriol Jara: Perdó. [Tots miren Gerard].

Tomás Fuentes: És que ell és esportista, perdó.

Gerard Florejachs: Sóc esportista extrem [riu].

¿Això què significa?

Gerard Florejachs: Sóc ironman. [Tots riuen].

Roger Rubio: Jo sóc la torxa humana.

Gerard Florejachs: [es treu importància]. He fet un Ironman, he corregut i ja està.

[Fer un Ironman = nedar 3,86 km + 180 km en bici + córrer una marató, 42,195 km].

Roger Rubio: Ah, no ets important ara...

Oriol Jara: He corregut, bah... sense drogues.

Gerard Florejachs: Jo crec que això mereix una altra entrevista. [Riuen].

Tomás Fuentes: ¿Com està el món de l'esport? ¿Hi ha optimisme, Gerard?

Gerard Florejachs: La crisi ha fet que molta gent corri.

Roger Rubio: Davant d'un policia.

Gerard Florejachs: En qualsevol cas, que la gent estigui sana és molt millor. Per al cap i per a tot. Aquests també aixecaran el país. Una societat esportista és sana.

Tomás Fuentes: Com Grècia, ¿oi? Allà es van inventar les olimpíades i estan... molt bé.

Roger Rubio: No només això, sinó que molta més gent va caminant a... “A treballar”, anava a dir [riu]. Va caminant als llocs, per no gastar gasolina. A part de l'estalvi energètic que això suposa, implica caminar més i cuidar el medi ambient. Em sorprèn que hi hagi gent que s'estigui queixant d'aquesta crisi. [Tots riuen].

Javier Martín: Per cert, a mi l'esport no m'agrada perquè em cansa [més riallades].

“Fa uns anys, quan la cosa anava bé, estàvem més a prop de ser un país important. Per tant, teníem diversos països per sota. Això dificultava molt a l'hora de riure't d'algun país, perquè hi havia molta oferta. Ara tot és molt més fàcil: només podem riure'ns de Portugal, i això fa que ens unim com a poble”. (Tomás Fuentes)

Unim-nos una estona com a poble.

Tomás Fuentes: Uf, acudits de Portugal, els que vulguis.

Javier Martín: Bigotis, tovalloles... N'hi ha molts.

Tomás Fuentes: Tot i que potser en aquesta estona ja ens han passat davant.

Oriol Jara: ¡Correu que encara són pobres!

Tomás Fuentes: És com els acudits de grassos amb Rosa López, que s'ha aprimat. I ara Falete farà un programa d'esport. Jo em temo el pitjor: que s'aprimarà.

Gerard Florejachs: Hi havia un acudit d'Eugenio que torna a estar vigent. Començava: “Es reuneixen les tres potències mundials, Espanya, Grècia i Portugal”. [Tots riuen].

Oriol Jara: La crisi, a més, ha desactivat el tema ovni. Ara sembla estrany el que diré [rialles de fons]. Si els extraterrestres esperen que un món estigui feble per atacar-lo, és evident que ja no pot estar pitjor. I amb això es demostra que no hi ha ningú esperant la debilitat. Ja existeix la debilitat. ¡Estan menjant iogurts caducats a Grècia! Gairebé hi haurà manifestacions: “Per favor, si hi sou, governeu-nos”.

¿Quines coses més ens uneixen com a poble?

Javier Martín: La pega. L'idioma [riu].

Oriol Jara: L'odi.

Tomás Fuentes: Sí, sí, al final és l'odi.

Oriol Jara: Molta mala llet. El Madrid va eliminar el Barça de la Copa del Rei i deien: “¡I volem jugar al Camp Nou!”. Home, disfruta una mica.

Tomás Fuentes: La monarquia uneix molt, sobretot entre ells. I l'hemofília.

Roger Rubio: ¿Però en quin moment hem passat a parlar d'hemofília?

Tomás Fuentes: Més unió que això...

Javier Martín: ¿L'hemofília és això que et talles i surt sang?

Roger Rubio: No, això és hemorràgia [riuen].

Oriol Jara: Hemofília és una malaltia de la sang. Es dóna quan hi ha molta...

Tomás Fuentes: Consanguinitat.

Oriol Jara: Però, mira, molta endogàmia i molta hemofília i el que ens ha fotut és un que ve de fora [riuen].

Javier Martín: Un basc separatista.

Tomás Fuentes: I del Barça.

Roger Rubio: Ah, una altra cosa positiva. Tu ara tens una empresa... 12monos.

Tomás Fuentes: Per dir una empresa.

Roger Rubio: I tu veus el president i dius: “Aquest individu ha arribat a president”. 'Jo? Mira, potser sóc una mica més' Més de tot que ell: més llest, més...

Tomás Fuentes: Però també penses: “Hi ha arribat sent molt tonto. No m'ho treballaré gens, potser també hi arribo” [riuen].

Oriol Jara: I ha demostrat que sense president també es pot viure.

Tomás Fuentes: ¿Era a Bèlgica on feia un any i mig que no tenien govern?

Roger Rubio: I anaven de puta mare. Abans aquesta funció la complia Gran hermano. Qualsevol pot ser famós. Ara és: qualsevol pot ser president.

Oriol Jara: I hem aconseguit que se'n vagi el Papa. Perquè se n'ha anat del caos que hi ha.

Roger Rubio: Molaria ara un papa espanyol. Que arruïnés el Vaticà [riallades].

Tomás Fuentes: En un any.

Roger Rubio: Està el palau hipotecat, la Capella Sixtina...

Oriol Jara: La Capella Telefònica [riuen].

Tomás Fuentes: Que arribessin i els quadros fossin falsos. Els ha venut i els ha canviat.

Oriol Jara: Però al mercat de Sant Antoni.

Tomás Fuentes: Tots aquests jardins... Aquí hi caben pisos [més riallades].

“És una oportunitat perquè els nostres pares i els nostres avis deixin d'explicar-nos batalletes de la postguerra. 'Abans amb un os de pernil menjàvem calent quatre dies'. Doncs molt bé, àvia, igual que nosaltres. I, a més, nosaltres tenim la UPD”. (Tomás Fuentes)

Tomás Fuentes: Jo crec que estem en un moment guai. Com que també s'estan carregant l'educació, quan jo tingui néts em podré inventar les batalletes. Llavors interessaran. “'El iaio no t'ha explicat que Jesucrist vivia amb un velociraptor?”.

Ho miraran a Google.

Tomás Fuentes: Em jugo el que sigui que si poses a Google “Jesucrist contra velociraptor”...

Oriol Jara: Jo ho he vist.

[Surten 747.000 resultats].

¿Quines altres batalletes explicaran?

Roger Rubio: Si això no millora, seran batalletes tipus “jo una vegada vaig tenir un contracte indefinit”. I la gent dirà: “'Que vas tenir què? ¿A qui et vas tirar?”. Jo en tinc un i l'estic guardant. Potser d'aquí uns anys és una raresa i en trec molta pasta.

¿Quin ha estat el moment més còmic-lamentable de les seves vides?

Tomás Fuentes: ¿Només se'n pot triar un? [riu] Aquest. [Riuen tots].

Oriol Jara: És que Tomás ens guanyarà.

Tomás Fuentes: A mi em va rebutjar una puta de la Rambla [tots riuen]. Em va rebutjar sense que jo li hagués demanat res.

Oriol Jara: No va voler negociar.

Tomás Fuentes: Jo anava caminant i vaig sentir que una prostituta començava a negociar: “Guapo, 30 euros”. I jo: “No, no, no”. A l'acostar-se, la tia va fer cara de pànic i va dir: “Ai, perdó”. I se'n va anar caminant d'esquena com si hagués vist Satanàs. Jo em vaig quedar: “Un moment, 'ara per què no?”. [Tots riuen].

Oriol Jara: Jo crec que hi ha un mecanisme al cervell que bloqueja els moments d'humiliació. Menys a ell.

Tomás Fuentes: Sisplau, digueu alguna cosa més.

Javier Martín: És insuperable.

“Segueix sent molt millor pertànyer a aquesta generació que a la de l'any 1000, quan les preocupacions eren la pesta, els capritxos bèl·lics del teu senyor feudal o la inquisició”. (Roger Rubio)

Roger Rubio: Encara que ens queixem, sempre estarem millor. Hi ha hagut generacions que era això. T'aixecaves al matí i deies: “Si no ve un grup de pirates i em violen, ni agafo la pesta i em moro, o em tallo i no hi ha penicil·lina per curar-me, ja estic content. I em menjaré un nap”. [Tots riuen]. 'Heu menjat un nap alguna vegada? [Més riallades].

Tomás Fuentes: Eh, que he dit que no explicaria més moments lamentables [riuen].

Roger Rubio: Ara crec que hi ha un 25% d'atur. Abans es moria el 40% de la població d'Europa [riuen]. El gran debate no se l'acaben amb la pesta.

Javier Martín: Bé, s'acabaria l'atur, ¿oi?

Roger Rubio: D'aquí va sortir la tradició de la dansa de la mort. Potser d'aquí molts anys hi ha la dansa de la crisi.

Els tertulians

TOMÁS FUENTES: (Barcelona, 1983). Guionista de tota la vida. Als cinc anys ja escrivia els diàlegs de les discussions entre els seus pares. Ex guionista de 'Buenafuente', ara treballa per a 'La competència' (Rac1). Acudit de capçalera: “Científics britànics han demostrat que el tabac pot danyar als nens. Així que millor useu cendrers”. (Jimmy Carr)

GERARD FLOREJACH: (Barcelona, 1973). Solo sap quatre acudits i els col·loca alternativament en cada guió. Es desperta cada matí amb por que lo descobreixin. Ha dirigit 'Fenómenos' i 'A pelo' (La Sexta) i ha firmat diverses obres de teatre. L'última: 'Plorar x plorar'. Ara és director de 'Crackòvia' (TV-3) i col·labora en 'La segona hora' (Rac1). Acudit de capçalera: "Le diu una dona al marit: “Cariño, ¿què t'agrada més de mi? 'La meva bella cara, el meu cos escultural o la meva suficient intel·ligència?”. Diu: “El teu sentit de l'humor, nena”. (Eugenio)

JAVIER MARTÍN: (Barcelona, 1976). Es va fer guionista per lligar i, des d'aleshores, no ha parat d'escriure. Entre altres programes, per a 'El hormiguero' (Antena 3), 'Buenafuente' (La Sexta) o 'El Comecocos' (Cuatro). Ara escriu una pel·lícula amb Maxi Iglesias. “Ja he posat en tres seqüències que es tregui la samarreta”, avança. Acudit de capçalera: “Està científicament demostrat que un pet sonor és molt més divertit si just abans de tirar-te'l aixeques la mà i dius: 'Ei, tinc una idea”. (Álvaro Carmona)

Notícies relacionades

Junts ho fem millor

"Per viure fa falta viure... Crec que no ho hauríem d'oblidar"

ROGER RUBIO: (Barcelona, 1975). A l'institut va estar a punt d'escriure cine. Concretament va escriure “cin”. Ha estat guionista de 'Salvados', 'Buenafuente', 'Fenómenos', 'Petazetas' i dues gales dels premis Goya. Actualment és guionista de Minoria Absoluta. Acudit de capçalera: Qualsevol que comenci per: “Va un passota i...”.

ORIOL JARA: (Barcelona, 1980). Guionista format als jesuïtes. Adverteix que conté carn de cavall. Va dirigir 'Buenafuente' tres temporades i és coautor de tres llibres, entre ells, 'Practicar sexo es fácil (si sabes como)'. Ara és guionista de Minoria Absoluta ('Polònia' i 'Crackòvia'). Acudit de capçalera: “El Papa mirant-se en un mirall: 'Mira que si em moro i això és mentida' Quina vergonya tota la vida vestit així”. (Perich)