Junts ho fem millor

"Els nervis i el cansament es dissipen quan sonen els aplaudiments"

José Luis Martínez, fundador i productor del Club de Teatre

La frase de José Luis Martínez, fundador i productor del Club de Teatre lligat a l'oenagé Concòrdia, podria estar en boca de qualsevol professional dels escenaris. I és que potser al seu grup tots són amateurs, però la filosofia de treball --“i el resultat”, assegura ell-- no dista gaire de la que tenen les companyies que poblen les cartelleres. “Ara repartim el text i la setmana que ve el comencem a llegir. Tindrem un mes de lectures, un parell de mesos d'assajos i després ja arribaran els assajos generals. I les funcions”, explica ell. L'any passat van ser sis al seu teatre, ubicat al col·legi Mare de Déu del Coll  --pertanyent a la congregació dels Sagrats Cors, que també és la fundadora de l'oenagé--, i alguns bolos que els van sortir en altres teatres, un d'ells a Madrid. Aquest any li agradaria que fossin més: “Quan comences a dominar l'obra i a disfrutar de veritat, s'acaben les funcions”, lamenta.

El públic que els va a veure sempre passa per taquilla: les entrades costen entre 6 i 8 euros, i els beneficis es destinen íntegrament als projectes que Concordia porta a terme en llocs com Ruanda, la República Dominicana o el Camerun. “L'any passat vam recaptar uns 6.000 euros, que, sobre el terreny, donen per a molt. Fins i tot per construir cases”, explica Florentino Flórez, el director de la fundació a Barcelona. La seva vinculació amb la companyia no es limita a donar un bon fi a la recaptació: també exerceix de regidor i d'apuntador.

Com la resta del grup, doncs, ell hi va un dia a la setmana al principi i dos i fins i tot tres a mesura que s'acosta la data d'estrena (i sempre a partir de les nou del vespre, quan el que ve de gust és arrepapar-se al sofà) a fer realitat un somni artístic que té molt de solidari.

Una gran família

El Club de Teatre, amb la seva vintena de membres d'edats compreses entre els 67 del més gran i els 17 del més jove, és com una gran família que està de celebració. Compleix cinc anys a sobre dels escenaris, una xifra encara modesta però que diu molt del compromís dels que hi són des de la primera funció, una adaptació de Tres sombreros de copa en què es van permetre llicències, en la seva línia habitual, com incorporar nous personatges perquè tothom que vulgui actuar tingui un paper. Entre aquests pioners hi ha el José Luis, el fundador, i la Marga Fernández, la seva dona, que és, a més, el principal enllaç entre el teatre i el col·legi que l'acull: és la cap d'estudis d'ESO. Alguns dels seus antics alumnes comparteixen escenari amb ella, i també alguns companys com Maria Beltri, professora de català del centre que a la companyia es reinventa com a actriu i maquilladora.

Allò de la família és, en el cas de l'actriu Blanca Ledesma, literal: la seva mare, Tina Borrella, és l'encarregada de vestuari; el seu pare, Antonio, també és actor, i la seva parella, Carlos Gallardo, s'encarrega de l'assistència escènica. Ella no ha de donar explicacions quan arriba tard a casa. Paco Armenteros, actor i director, no té aquesta sort: “Mira que la meva dona està contenta... “, fa broma. No és estrany que se'ls facin les 12 de la nit assajant, però en general les seves famílies no es queixen: “El fet que el grup de teatre també tingui una finalitat solidària ajuda a fer que ho entenguin. I també que després se senten orgullosos quan veuen el resultat de la nostra feina”.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

EL Paco, que també té El seu fill, David, a la companyia, ha estat tota la vida sobre els escenaris. Mai s'ha dedicat professionalment al teatre, però des dels 16 anys ha format part de diverses companyies de barri. Amb la seva experiència, determinant perquè el nomenessin director quan va arribar al grup, contrasta el natural nerviosisme dels que debutaran en l'obra d'aquest any, que César Fernández acaba d'adaptar. Bea Salguero, Cristina Gómez i Ana Grima són les últimes que s'han animat a sumar-se al projecte. El José Luis confia que passi amb elles el que va passar la primera vegada que la Blanca va pujar a l'escenari: que no la va conèixer ni la seva mare. “Estava tan transformada, tan tímida que és ella, que ens va deixar a tots bocabadats”, diu el productor.

I és que en ella va operar la màgia del teatre: la mateixa que aquest mes de juny, quan els més joves de la companyia hagin acabat els exàmens, convertirà el senzill escenari del col·legi Mare de Déu del Coll en un de categoria, amb els seus telons negres i la seva alfombra vermella. “Per fer arribar el teatre als veïns del barri, per portar-los-en un de veritat a casa”, explica el José Luis. I també per portar cases als que no tenen ni això.